Una dona és assassinada a Itàlia cada dos dies i en aquestes circumstàncies han mort 98 en el que va d’any, segons ha denunciat l’associació «Telèfon Rosa» després de l’últim homicidi d’una jove de 28 anys a mans de la seva exparella.
L’associació italiana «Telèfon Rosa», que denuncia la violència sobre les dones i s’ocupa de donar-los suport, ha afegit que «la majoria d’aquests delictes han estat a mans de marits o companys sentimentals».
«S’ha passat d’un homicidi cada tres dies de l’any passat a un cada dos dies», va denunciar l’organització després de la mort ahir a Pàdua (nord-est) a punyalades d’una dona de 28 anys a mans de la seva exparella i pare de la seva filla de 3 anys.
L’últim informe de l’Institut d’Estadística italià (Istat) indica que encara que els homicidis han disminuït un terç en els últims 20 anys, els assassinats de dones segueixen registrant xifres altíssimes.
El 2010, 156 dones van ser assassinades i 172 el 2009, mentre que des de començament de 2012 la xifra s’acosta al centenar i d’aquestes el 70% són comesos per familiars, afegeix el Istat.
«No hi ha una resposta adequada a aquest creixement inaudit de dades relatives a la violència sobre les dones. És una matança que no pot ser possible en un país civilitzat», va denunciar la presidenta del «Telèfon Rosa», Maria Gabriella Carnieri Moscatelli en un article publicat avui al diari «La Stampa».
En l’informe sobre Itàlia presentat al juny a Ginebra per la relatora especial de Nacions Unides sobre la Violència contra la Dona, Rashida Manjoo, es denunciava que al país hi ha lleis per tutelar les víctimes, però «no s’apliquen de manera adequada» .
Segons aquest informe, la violència en família a Itàlia «és una realitat molt difosa i poc denunciada».
Només el 4% de les dones maltractades que han acudit al «Telèfon Rosa» han denunciat després si s’escau, expliquen des de l’associació.
D’altra banda, les associacions feministes denuncien el «llenguatge» utilitzat per la premsa italiana en els casos de violència de gènere.
A Itàlia, els mitjans de comunicació defineixen alguns d’aquests casos com «crims passionals» i parlen de «històries d’amor equivocades», «gelosia» o frases tipus «cansant d’una vida …» i per això associacions com «DIRE» (dones en la xarxa contra violència) estan difonent un «Codi ètic per a la premsa en cas d’assassinat de dones».
