DAVANT LES VIOLÈNCIES MASCLISTES: AUTOORGANITZACIÓ FEMINISTA
Des de Novembre Feminista de Ca la Dona i amb el suport de moltes altres organitzacions feministes i moviments socials recolzem totes les iniciatives i accions que s’estan duent a terme als nostres carrers, barris, pobles, ciutats com a resposta a totes les violències masclistes. I és per aquest motiu que:
Volem expressar el nostre més enèrgic rebuig davant les violències masclistes i les seves diverses expressions que ens colpegen la vida a totes i que continuen imparables.
Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, els feminicidis, ja siguin a casa, al carrer, a l’escola, a la feina, a internet, a les institucions, o en grups religiosos, socials, polítics, no són fets aïllats sinó que responen a un mandat patriarcal basat en les desiguals relacions de poder existents. Els violadors, assetjadors, agressors i assassins són homes, independentment del seu origen, procedència, edat, classe social, nivell acadèmic o de quina sigui la seva relació amb les dones. Les arrels de la violència masclista cal buscar-les i analitzar-les des de la perspectiva del poder d’apropiació del cos i les vides de les dones, lesbianes i trans per part dels homes, en tant que conquesta i forma de dominació.
Cal tenir en compte també que les violències patriarcals ens afecten a totes – dones, lesbianes i trans – de formadiferent en funció de múltiples factors: racisme, estatus migratori, edat, situació socioeconòmica i familiar; treball assalariat, treball de la llar, treball sexual, maternitat-nomaternitat, diversitat funcional física, psíquica o sensorial, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, etc. Si es nega aquesta diversitat, esdevenen invisibles les seves necessitats específiques davant les violències, tant pel que fa a les respostes com a les mesures que permeten prevenir-les.
Totes les dones, lesbianes i trans han de veure reconeguts tots els seus drets i els han de poder exercir plenament. Exigim derogar la llei d’estrangeria de manera que totes les dones, lesbianes i trans migrades tinguin garantits els seus drets com a persones, incloent-hi drets socials com el dret a la salut, al treball i a l‘habitatge, condicions bàsiques perquè puguin sortir de relacions abusives i en conseqüència es garanteixi la seva seguretat jurídica i protecció quan denunciïn violències masclistes.
Volem compartir la nostra indignació per les respostes que es donen des de les institucions públiques tant a nivell estatal, com autonòmic i local. Denunciem els sistemàtics incompliments de les seves obligacions en relació a la prevenció i a l’educació, les retallades, la insuficiència dels recursos existents, la manca de circuits d‘abordatge integral de les violències i de formació de professionals, el persistent biaix patriarcal de la justícia, la insistència de determinats grups polítics a negar les violències masclistes, que fins i tot arriba al control i persecució de treballadores que donen atenció a dones supervivents, etc.
Exigim la responsabilitat política que posi l’accent en la prevenció de les violències i la recuperació de les dones, lesbianes i trans que les han viscudes. A vegades les violències masclistes i el rebuig social que generen són utilitzades per a enfortir discursos i polítiques merament policials i punitives. Aquestes mesures no serveixen si no es complementen amb accions per una educació afectiva i sexual que posi el focus en canviar el model de masculinitat imperant, que inclogui, sense estereotips, les diversitats sexuals i les diferents identitats i expressions de gènere. Cal formar els nens, les nenes, adolescents i joves contra les masculinitats violentes, possessives i dominants. Cal excloure els tòpics de l’amor tòxic-romàntic i cal fer possible el desenvolupament de tot el nostre potencial personal. Cal que aquesta prevenció també inclogui mesures dirigides als homes: en relació a l’expressió de les emocions, i basades en el reconeixement personal, en l’empatia, l’afectivitat, i control.
Denunciem també la manca d’ una adequada protecció a la integritat i la llibertat d’expressió davant els atacs masclistes a en els espais virtuals, que tenen per objectiu anular la participació socio-política de les dones, lesbianes i trans, i que són una forma més de violència patriarcal.
En les violències masclistes, els mitjans de comunicació hi tenen una important responsabilitat social, responsabilitat que obliden quan presenten la informació sobre aquestes violències de manera irresponsable, esbiaixada, insuficient i victimista, des de la morbositat, el sensacionalisme i sense aprofundir en les seves arrels ni en la forma d’abordar-les.
Denunciem que sovint els mitjans estigmatitzen determinats agressors; veiem com els homes blancs, occidentals i amb poder socioeconòmic, polític, militar o religiós gaudeixen de la impunitat que els dóna la seva posició i com estigmatitzen també les dones agredides pel seu origen o procedència, mentre que minimitzen o fins i tot silencien les violències sexuals exercides durant anys en el sí d’institucions com ara l’església catòlica.
Així mateix, exigim un sistema d’abordatge integral i de justícia que posi en el centre les necessitats de les dones, lesbianes i trans que han viscut violències masclistes i la seva recuperació. No callarem i continuarem denunciant i expressant el nostre rebuig a un sistema judicial inoperant, que revictimitza i fins i tot criminalitza les dones, i les decisions judicials que neguen sistemàticament la gravetat de les violències masclistes contra totes elles. Cridem ben fort que la justícia és patriarcal i no pararem fins aconseguir canviar-la.
L’actual sistema de justícia i la violència dels cossos policials criminalitzen i estigmatitzen qualsevol persona que sigui dissident o desobedient agreujant-se en el cas de les dones, lesbianes i trans, saltant-se la presumpció d’innocència perquè ens volen submises i obedients, responent a la simbologia judicial patriarcal tal com ho estem vivint aquests darrers mesos a Catalunya on seguim compromeses en la defensa la democràcia i les llibertats,. Cridem ben fort “No a la llei Mordassa”, “Llibertat per les preses politiques i per totes les dones injustament preses i/o represaliades”. Dones lliures en territoris lliures!.
Els moviments feministes, amb les seves diversitats i diferències, des de fa anys, no sense grans dificultats, estem treballant per a fer visible aquesta violència estructural. No només ens hem manifestat als carrers, sinó que també sempre ens hem esforçat a presentar propostes feministes per al seu abordatge integral, a donar respostes, a crear nous espais de suport i informació, etc.
Manifestem el nostre rebuig a les recomanacions “d’una política de la por” vers les dones i la seva seguretat, com si es tractés d’un estat d’emergència. Estem en un moment d’autodefensa, autoorganització i alerta feminista davant d’aquestes violències. Les multitudinàries manifestacions dels últims 25N i 8M, i la capacitat de resposta al carrer sempre que hi ha una situació de violència masclista, dóna la mesura del grau d’apoderament de les dones i del seu exercici de les llibertats.
Ens manifestem a favor de l’autoorganització i l’autodefensa feminista per a contrarestar el missatge de la por que ens volen inocular en els nostres cossos, perquè ens voldrien, una altra vegada, submises i tancades en l’àmbit privat.
Hem decidit que mai més no ens sentirem culpables ni avergonyides per la violència rebuda. Som moltes soscavant, denunciant i lluitant per a canviar aquest ordre patriarcal, capitalista, racista i colonial.
Ens mantindrem sempre juntes, amb les amigues, germanes, mares, filles, amants i veïnes, amb les companyes de classe, de feina, amb les companyes de vagó al tren, amb el col·lectiu de dones del poble, o del barri.
VOLEM EXPRESSAR també la nostra solidaritat i suport a les dones que en aquests moments lluiten per la defensa dels seus drets i els dels seus pobles, per una vida digna de ser viscuda a Rojava, a l’Equador, a Xile, al Líban, a Haití, a Algèria, a Palestina …
Preparem-nos des d’ara per un 25N amb una resposta, contundent, forta i multitudinària
Juntes i valentes, fem una xarxa sòlida de sororitat global!
Volem caminar segures de nit i de dia!
Totes juntes som i serem més fortes !
La nostra seguretat és l’autoorganització i l’autodefensa feminista!
La nostra complicitat és la nostra seguretat!
