Dones en Xarxa es suma a les reivindicacions dels col·lectius feministes en aquest dia tan assenyalat en la lluita contra la violència de gènere. Us avancem una síntesi del Manifest que enguany ha realitzat la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.
Totes a la marxa contra la violència de gènere!
Cada cinc dies mor una dona a Espanya assassinada per la seva parella o ex parella. Uns dos milions de dones són esporàdicament o contínuament víctimes de la violència de gènere, però només set cents mil es reconeixen com a tal. Un 12,3% de dones, entre 18 i 29 anys, i un 14,5%, entre 30-44 anys, pateixen maltractament.
Segons dades de la Macroencuesta de l’Instituto de la Mujer de 2006, les dones maltractades segons el seu nivell d’estudis va ser d’un 3% de les dones que no saben llegir ni escriure, d’un 14,6% les dones amb batxillerat superior i d’un 10,7% les dones amb estudis universitaris.
Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des de d’una perspectiva patriarcal els paràmetres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Les dones patim molts tipus de violència: la violència econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica…
Però hi ha, a més a més, una violència específica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència de gènere, la violència masclista.
Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat. Als EUA, les dones entre 16 i 24 anys són les que pateixen més assalts sexuals i més violència en les seves relacions.
Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles.
No només hi ha maltractaments dins l’àmbit domèstic, sinó també al treball i a la societat: mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i els assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència. Davant d’aquesta colpidora situació només hi cap la denúncia i el rebuig, el posicionament i l’acció.
Podeu continuar llegint el Manifest a l’enllaç
