La secció Tercera de l’Audiència Provincial de Cantàbria ha ratificat la pena de 2 anys i 10 mesos de presó imposada per un jutjat penal a Dt..F.I., per enviar cartes intimidatòries, amb insults i amenaces, a la seva ex parella abans de la vista en la qual aquesta havia de declarar en la seva contra per un delicte de violència domèstica, i continuar fent-lo després del procés.
Segons es recull en l’acte judicial, l’acusat, que ja havia estat condemnat per maltractament i trencament de l’ordre d’allunyament de la dona, va remetre a aquesta des de la presó provincial de Santander tres cartes intimidatòries amb data anterior al judici en el qual aquesta havia de comparèixer com testimoni i víctima pel delicte de violència domèstica. A més d’aquestes tres missives, va enviar altres dues les dates de les quals i segell postal no consten.
En les cartes Dt..F.I. insultava i amenaçava a la seva ex parella, amb expressions tals com ‘de la presó s’en surt, del cementiri no’, ‘ a veure com surts d’aquesta’, o ‘prepara’t pel que et pugui passar’, entre moltes altres.
La fallada judicial d’instància apunta que en el curs del procés, l’inculpat va enviar a la víctima altres nou cartes més des de març a octubre de 2006; i la va telefonar, en diverses ocasions, al seu centre de treball.
Per tot això, el Jutjat penal nombre 1 de Santander va imposar a Dt..F.I. una pena de 22 mesos de presó per dos delictes, un de trencament de condemna, amb l’agreujant de reincidència, i altre d’amenaces. A més, li va condemnar a no acostar-se a la seva ex parella i als seus fills a menys de 300 metres durant quatre anys, i li va privar dels drets de visita als menors.
Pel delicte contra l’Administració de Justícia, a l’entendre que va intentar intimidar a la seva ex parella abans del judici, li va imposar un any de presó i multa de sis mesos, amb quota diària de cinc euros.
RECURS.
La fallada del Jutjat penal va ser recorregut pel processat, que al·legava que l’amenaces haurien de quedar incloses en el delicte contra l’Administració de Justícia.
No obstant això, la secció Tercera de l’Audiència Provincial ratifica la valoració del jutjat d’instància i argumenta que en aquest cas s’han de ‘distingir dos tipus d’amenaces, les què tenien com finalitat i perspectiva el judici assenyalat per al 18 de novembre i les proferides amb posterioritat a aquest acte processal’.
‘Reconegut per l’acusat l’autoria de totes les cartes dirigides a la víctima, ha d’entendre’s que existeixen dues conductes típiques que fonamenten una sanció independent’, conclou el tribunal.
