Les denúncies no sempre eviten els crims. El 20% de les dones assassinades per violència de gènere en els dos últims anys -52 en 2012 i 54 en 2013- havia alertat dels mals tractes i, de mitjana, el 7% comptava amb una ordre de protecció. En el que va de 2014, en canvi, 11 de les 40 víctimes mortals havien acusat els seus agressors, és a dir, el 27,5%. María del Carmen Marín, veïna de Berja (Almeria) de 41 anys, va ser una d’elles. Hi havia denunciat la seva exparella davant la Guàrdia Civil el passat 25 de juny. Va obtenir una ordre d’allunyament, però l’agressor la va incomplir i va ser obligat a mantenir arrest domiciliari fins al 30 de juliol. Tres dies després, encara amb la disposició de no acostar, l’home la va buscar i la va degollar.
«Hi ha un error evident a l’hora d’avaluar els riscos», assegura Yolanda Basteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes (FMP). «Estem detectant que en els tribunals falta sensibilització i formació en violència de gènere». Una postura que, segons l’activista, també es reflecteix en la disminució de les ordres de protecció, com l’allunyament o la prohibició de comunicar-se amb la víctima. El 2013 es van tramitar 32.831, la xifra més baixa dels últims cinc anys. Són gairebé nou mil menys que el 2008, quan es van incoar 41.420 ordres.
Les estadístiques també reflecteixen que gairebé la meitat se li denega la sol · licitud de protecció. L’any passat, per exemple, es van rebutjar 13.482 ordres, el 41% de les tramitades. Les organitzacions que lluiten contra la violència de gènere tenen una explicació: els discursos que assenyalen que les dones presenten denúncies falses per venjança o per obtenir la custòdia dels fills han anat calant en la societat. «Els jutges i fiscals són al món, i aquests missatges fan mal», opina Basteiro.
(…)
Font: ElPaís
