Des de 1981 es commemora arreu del mòn el dia internacional contra les violències de gènere, possiblement la evidència més clara i colpidora del nivell de patiment que poden assolir les desigualtats.
Les dones assassinades per la pressió social, per la condició de gènere de mica en mica, amb molts d’esforços i amb molta xarxa van sortint a la llum, es visibilitza i amb encara més esforços anem construint una societat més igualitària.
Enguany, l’actualitat i el calendari polític ha fet coincidir aquesta data (potser la més significativa de l’any) amb l’avançament de les eleccions autonòmiques catalanes, fet que ha propiciat que la Junta Electoral Barcelona es pronunciï en contra de les manifestacions.
La indignació del col · lectiu és evident. No entenen que els polítics no tinguessin “la sensibilitat” suficient com per triar un altre dia per convocar les eleccions i, malgrat la prohibició, conviden a la societat civil a trobar per la causa diumenge a Canaletes a les 18 hores i marxar, després , cap a la plaça de Sant Jaume.
“El poder de la dreta conservadora i la crisi han empitjorat la situació que viuen les dones que són víctimes de violència. També la dels nens i nenes, fills de dones maltractades”, denúncia Raquel Escurriola, psicòloga, membre de l’associació Tamaia.
“Avui, més que mai, cobren sentit els actes reivindicatius del 25-N. A Catalunya, la violència masclista no ha disminuït, en canvi, si ho han fet les denúncies i detencions d’agressors; ¿com pot ser que hi hagi més violència i es mantingui el nombre d’ordres d’allunyament? “, es pregunta Escurriola. “La impunitat és major com a conseqüència de la disminució de recursos públics i també perquè a nivell judicial impera la tendència de voler mantenir la família unida”, afegeix.
Per a la xarxa de feministes, “tot continua com estava previst cada any. Ningú te dret a prohibir el nostre just clam conta la violència i menys el dia que a tot el món se celebra el 25N des del 1981″
Per a aquest col·lectiu (i segons figura a la seva web) “És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l’àmbit privat.I és per això que mantenim la crida a la manifestació el 25 de novembre, a Barcelona i a tantes d’altres poblacions.”
La data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. d’altres.
Font: El Diario I Ca la Dona
