No solament ha crescut de manera preocupant el nombre de víctimes de la violència masclista. És que, a més, la consciència social de la gravetat d’aquesta xacra sembla retrocedir. Una mostra: no sols no disminueix, sinó que creix el nombre de ciutadans que creuen que la culpa dels maltractaments és de la dona perquè continua convivint amb l’agressor. Ja ho creuen quatre de cada deu entrevistats segons la mostra anual del Ministeri d’Igualtat.
L’opinió dels sondejats és aclaparadorament crítica respecte a les agressions, però certes dades de la mostra semblen confirmar el neguit d’advocades, juristes i especialistes en violència masclista, que en vista de l’augment de tragèdies avisen que el discurs polític i les lleis sobre la igualtat no avancen en paral·lel a la realitat social, que indica no solament un estancament, sinó certs retrocessos.
Un exemple d’això és la serp que s’ha introduït en el debat des de fa alguns mesos: la que afirma que hi ha nombroses denúncies falses de les dones. Doncs bé, gairebé el 90% dels ciutadans creuen que retirar una denúncia no significa que sigui falsa, i que sí que n’hi deuen haver algunes, però com en altres àmbits. Però gairebé el 20% dels consultats sí que comparteixen l’afirmació següent: «La majoria de dones posen denúncies falses».
Un altre indicador sobre les sotragades en el camí de l’eradicació de la violència és la presència d’un 15% dels ciutadans que consideren que si un home maltracta la seva parella, aquesta última hauria de «canviar d’actitud i intentar millorar la situació». Sens dubte es tracta d’una posició minoritària respecte als qui creuen que la dona s’ha de separar, denunciar-lo i refer la seva vida, però entitats com la Federació de Dones Progressistes no deixen de reclamar que es desenvolupi la llei de violència de gènere en aspectes com l’educació, la publicitat i la formació de juristes.
El delegat del Govern sobre la Violència de Gènere, Miguel Lorente, va centrar la seva inquietud en el grau de penetració de la idea de les denúncies falses en l’opinió pública. Lorente, paral·lelament, va alertar de l’increment d’homicidis durant els mesos d’estiu i especialment la segona quinzena d’agost. Un avís reforçat per la constatació que aquest any és especialment tràgic, amb 42 víctimes mortals. L’increment del primer semestre, sense tenir en compte un mes de juliol especialment sagnant, amb nou víctimes, ha estat del 26%.
Dels primers sis mesos de l’any es destaca l’augment global del nombre de denúncies diàries, menys demandes d’ordres de protecció i menys trucades al telèfon de suport a la víctima, el 016. Miguel Lorente també va assenyalar que només un 8% dels denunciats estan a l’atur i la meitat treballen a temps complet. Unes dades que desmenteixen, segons el parer del delegat del Govern, que la crisi econòmica influeixi en l’augment del nombre de casos de maltractaments.