Sis de cada 10 agressors reincideixen després de ser denunciats, segons un estudi. El 44% de les dones no se separen després de delatar a l’home
.
Fora tòpics. Les víctimes de la violència sexista no són sempre senyores d’una certa edat, sense formació acadèmica i amb una concepció de la vida en parella molt d’acord amb altres èpoques. La majoria (el 60%) de les dones que són agredides pels seus companys sentimentals tenen entre 25 i 40 anys, el 77% han cursat estudis primaris i el 40% ni tan sols conviu amb l’agressor sota el mateix sostre. Perquè, desgraciadament, en lloc de desaparèixer, la violència masclista evoluciona amb la societat. I al mateix temps, s’aprofita dels obstacles que segueixen sense superar-se: el 44% de les víctimes no s’han separat després de denunciar la situació i el 60% dels maltratadores reincideixen, potser perquè gairebé tots consideren que no han comès cap aberració. «És sorprenent la relativa joventut d’aquestes dones i el seu nivell de formació; el 2% d’elles fins a tenen estudis superiors», va destacar ahir Joan Xirau, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, l’entitat que ha promogut els tres estudis que han aportat aquestes dades. En la presentació dels treballs també va participar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, qui va reconèixer que les conclusions «no duen a l’optimisme, però posen en relleu unes dades» que ajudaran a combatre aquesta xacra social.
800 PERSONES
Els professionals que han elaborat els tres informes han estudiat els casos de 800 persones. En un dels tres estudis, dedicat a conèixer el perfil de la víctima, van participar 515 dones residents a Lleida, «encara que les dades són extrapolables a tota Catalunya», va matisar Xirau. En aquestes entrevistes es va evidenciar que el maltractament físic i psíquic va lligat en el 80% dels successos i que «no hi ha relació entre el tipus de maltractament i l’edat». En referència al temps de vida en comuna, el treball apunta que el 30% de les dones agredides –les més joves– triguen menys d’un any a denunciar els maltractaments des que aquests van començar. Això sí, el 22% esperen més de cinc per a fer-lo, el que dispara la mitjana. Segons un segon estudi, dedicat a examinar la validesa dels mecanismes que s’apliquen per a detectar la violència domèstica i en el qual han estat entrevistades 102 parelles afectades per aquest problema, la mitjana d’anys de convivència és de 13,7.
DETECTAR LA MENTIDA
Finalment, un tercer informe avalua com detectar si una denúncia és falsa. Per a això, 30 víctimes (15 reals i 15 fictícies) van explicar la seva experiència, i d’això es va extreure que, malgrat no haver criteris de falsabilitat generalizables, les dones maltractades donen més detalls en els seus discursos, exposen més el seu sofriment i la por a represàlies i mostren més ambigüitat respecte al maltratador, els costa més odiar-lo.
