L’assassinat, aquest cap de setmana, d’una dona a Vilanova i la Geltrú (Garraf) situa en 11 les víctimes mortals de la violència masclista a Catalunya aquest any, ja una més que les registrades durant tot el 2009.
De les 11 dones assassinades, vuit eren immigrants. «El fet de la migració és un factor de vulnerabilitat», admet Patricia Jirón, responsable clínica d’Exil, associació d’ajuda mèdica i psicosocial als immigrants.
A l’hora de fer una radiografia de les víctimes mortals d’aquesta violència, les immigrants comparteixen amb les locals la varietat de tipologies i comportaments. Sol·licitar la retirada de l’ordre d’allunyament no és un fet estrany.
«La violència és un procés en el qual hi ha dones que es plantegen mantenir el vincle amb l’agressor, sobretot si hi ha nens, pel fet de sentir-se culpables», segons Mariel Araya Sosa, membre de Xarxa de Dones Immigrades a Catalunya i de l’associació Yemanjà. La majoria d’aquestes dones se situen en la franja dels 30 anys i viuen amb el seu maltractador.
La condició d’immigrants les fa més vulnerables. «El desconeixement dels recursos, tenir poca xarxa social de suport i trobar-se immerses en una cultura d’origen on les desigualtats encara estan a la base de les estructures socials són factors en contra seu», opina Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones.
La llei d’estrangeria, a més, les situa en una situació de més indefensió. Fins a la seva modificació el desembre del 2009, les dones reagrupades tenien prohibit treballar, de manera que la dependència de l’home era absoluta. Es va canviar la normativa. Però encara se’n paguen les seqüeles perquè, com insisteix Araya, la violència és un procés.
I, si una dona estrangera hi està immersa, el seu agressor té una altra arma a les seves mans: els fills. «La llei d’estrangeria deixa el control dels fills en mans de les persones que agrupen, la majoria homes», relata aquesta experta. Els nens poden convertir-se en matèria de xantatge.
El cas més extrem de vulnerabilitat davant la violència, afegeix, el pateixen les dones sense papers. Per sol·licitar l’empara de la justícia, via una ordre d’allunyament, per exemple, han de posar una denúncia per maltractament. En aquell moment, se’ls obre un procés d’expulsió, que queda paralitzat fins al pronunciament del jutge.
«L’aïllament social és un risc altíssim de patiment psicològic i de trastorns mentals. A més, al no tenir la dona xarxa de suport al país d’acollida, el maltractador té més poder sobre ella, augmenta la dependència emocional respecte a ell i la sotmet», sosté Jirón.
L’aïllament a què es veu sotmesa la víctima, que afronta moltes vegades un idioma que desconeix, dificulta el seu accés a la informació sobre els seus drets i les ajudes que pot rebre.
La Generalitat intenta prodigar-se en iniciatives per arribar a les víctimes. Amb aquest objectiu, es van imprimir els tríptics Benvinguts a Catalunya, que expliquen a les nouvingudes els seus drets. Els fullets estan en català i nou llengües més.
Malgrat aquestes accions, Selva alerta: «Queda molt perquè aquestes dones puguin tenir una participació social que faciliti la seva emancipació com a element preventiu davant les violències».
