El 94,2% dels delinqüents sexuals condemnats a Catalunya no tornen a cometre aquest tipus de delictes, segons un estudi elaborat d’acord amb els 315 homes que van ser posats en llibertat entre 1998 i 2003 després d’estar a la presó per aquests delictes, respecte del 37,4% de delinqüents comuns que sí que tornen a infringir la llei.
Aquest estudi «trenca amb el tòpic que els delinqüents sexuals reincideixen molt més que els delinqüents comuns«, ha afirmat la consellera de Justícia , Montserrat Tura, durant la presentació de l’informe, impulsat pel Centre d’Estudis Jurídics.
Pel que fa al 37,4% de reincidència dels convictes comuns, només el 19% dels delinqüents sexuals torna a cometre algun delicte, tot i que només el 5,8% són sexuals, ja que la resta són delictes violents i altres generals, com robatoris.
Els investigadors han analitzat les circumstàncies personals dels convictes abans de cometre el delicte sexual i la seva vida fora de presó després de complir la seva condemna, i han comprovat que tenen millors relacions socials i de parella, de manera que el seu estat emocional és millor, una «qüestió clau«, segons el responsable de l’informe, Carlos Soler.
A més, temen tornar a la presó i intenten evitar conductes de risc, com quedar-se a soles amb menors, a diferència dels reincidents, que sí que les fan, per exemple, posant-se en contacte amb víctimes potencials. De fet, alguns atribueixen la seva conducta a la víctimes i diuen que són incapaços de controlar els seus impulsos sexuals.
L’estudi constata que hi ha tres perfils de delinqüents sexuals: el que vol satisfer els seus impulsos sense pensar en la víctima, el que vol escapar-se del seu entorn i el que vol compensar el mal que ha patit, com abusos quan era menor. En aquest últim cas, «descarreguen la seva ràbia contra la víctima i solen ser més violents«, ha explicat Soler.
És per aquesta raó que els especialistes consideren que ha d’adaptar-se el tractament a cada tipus de delinqüent sexual i que aquest ha de seguir-lo des que ingressa a la presó fins que es reintrodueix a la societat, tot i que Soler i Tura han recordat que el risc zero no existeix.
«Allà on no arriba la rehabilitació, ha d’arribar la supervisió«, ha afegit Soler, referint-se a violadors reincidents com Alejandro Martínez Singul, conegut com ‘el segon violador de l’Eixample’. «Que aquest cas no ens faci perdre la globalitat de l’estudi«, ha demanat Tura, que ha recordat que la seva obligació no és centrar-se en un únic cas sinó analitzar-los tots.
És per aquesta raó que s’ha fet un segon estudi aplicant un instrument que analitza el risc de reincidència dels delinqüents sexuals d’acord amb 20 factors de risc –Sexual Violence Risk (SVR-20)–, als 163 homes que van complir condemna per delictes sexuals a la presó de Brians 1 entre 1991 i 2002.
Després d’aplicar el SVR-20, els investigadors poden predir, amb un 83,3% de possibilitats d’encert, aquells convictes susceptibles a reincidir, i «detectar els factors de risc i, per tant, els aspectes que han de modificar-se per evitar la reincidència«, ha assenyalat la responsable de l’informe, Marian Martínez.
Dels 153 convictes, la mitjana d’edat del quals són els 44 anys i només el 8% té estudis superiors, 95 van abusar de dones i 58 de menors, i són, precisament, els que abusen de nens els que tenen més risc de reincidir.
«Els estudis no són propositius, sinó descriptius«, ha indicat Tura, que ha exalçat la utilitat de tots dos per desenvolupar un instrument homogeni per calibrar el risc de reincidència tal com recomanava la Comissió sobre la reincidència dels expresos condemnats per delictes violents, presidida per l’exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena.
