El Govern pretén que els mitjans de comunicació es autorregulen per a abordar les notícies de violència sexista
Dos anys després de l’aplicació de la llei integral de violència contra la dona, el nombre de mortes no disminuïx. En el que va d’any són ja 41.
El Govern es planteja si els mitjans de comunicació informen correctament o, per contra, poden estar provocant un efecte crida en els potencials agressors. No és la primera vegada que es discuteix sobre les possibles conseqüències negatives que pot implicar la informació. El tractament del terrorisme ha estat objecte de llargs debats entre qui defensen la llibertat d’informació i qui sostenen que els mitjans poden convertir-se en altaveu dels violents.
El Govern vol ara traslladar aquesta reflexió a la violència de gènere. Per això, convocarà als mitjans de comunicació abans de l’estiu per a explorar la possibilitat que elaborin un codi d’autorregulació sobre les notícies relacionades amb aquesta matèria. En joc està el paper que han d’assumir els mitjans de comunicació, compromesos per la seva pròpia naturalesa en la defensa de la llibertat d’informació.
El ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, s’ha basat en informes d’especialistes per a plantejar la celebració d’una reunió amb els representants dels mitjans. “Els experts consideren que el tractament informatiu no és el més adequat. Alguns són partidaris d’establir normes sobre determinats assassinats”, afirma un portaveu ministerial.
El president de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya, Fernando González Urbaneja, es reconeix escèptic sobre els efectes que aquest tipus d’informacions tenen en els potencials agressors. “Els missatgers no som l’agent propagador de la plaga”, afirma. I dubte, encara més, de l’efecte repetició. “Pensar que perquè les coses no es contin no ocorren em sembla massa infantil”.
Fonts de la delegació especial del Govern de Violència contra la Dona asseguren que han observat un “agrupament” temporal en les morts. “Pot haver dues o tres setmanes sense successos tràgics i després sis o set casos seguits”. I recorden les recents declaracions del president del Centre Regna Sofia per a l’Estudi de la Violència, José Sanmartín, en les quals assegura que els mitjans no haurien d’informar “mai, mai” sobre el modus operandi en els casos de violència sexista, ja que “això dóna idees i crea escola”.
Urbaneja rebat aquesta tesi de plànol. “Si pretenen que les notícies no es publiquin, en aquest viatge no ens van a trobar. Cada mitjà farà el que la seva línia editorial li aconselli. Establir normes és innecessari, inútil i contraproduent”. No obstant això, es mostra obert al diàleg. “Si ens convoquen anirem i durem les nostres propostes”.
Un portaveu d’Assumptes Socials insisteix que la iniciativa no pretén ocultar les informacions. “Es tracta només d’anar pel camí que apunten els experts”. I emfatitza que no es pot interpretar com una censura. “Intentem que la redacció d’una notícia no sigui perjudicial sinó que ajudi a atallar el problema. Entenem que això no és coartar la llibertat d’expressió de ningú”.
Consuelo Abril, presidenta de la Comissió d’Investigació de Maltractaments a Dones, coincideix en la necessiteu d’extremar les cauteles a l’hora d’informar però no té clar l’efecte imitació. “El problema és ancestral i l’ocultació no ens duu a no-res. No podem culpar als periodistes de les moltes fallades que té la llei, que és molt bona, en la seva aplicació. Això ho ha de millorar el Govern”.
Els mitjans estan a l’espera de la convocatòria anunciada per Caldera. De moment, i en nom de les televisions privades, el secretari general de Uteca, Jorge del Corral, creu que la possibilitat de moderar el tractament de les informacions és “un assumpte delicat, perquè afecta a drets fonamentals”. I afirma que “si comencem a autorregularnos en totes les matèries, al final no haurà notícies”.
