
Ni el codi ètic dels Mossos, ni les càmeres a les comissaries, ni els 80 quilòmetres per hora… De manera sorprenent, el primer projecte estrella del llegat de Joan Saura que el nou conseller d’Interior, Felip Puig, ha dissolt és el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, una de les iniciatives que més consens va recollir.
Tot i la supressió del programa, qualificada com un «pas enrere» pels antics responsables d’aquest organisme, el nou equip d’Interior s’ha compromès a mantenir el pressupost, el personal i les polítiques que des d’aquí es portaven a terme.
La decisió s’ha conegut amb la publicació el 4 de gener al Diari Oficial de la Generalitat del decret d’estructuració d’Interior. Al text s’hi avança que altres òrgans de la Secretària de Seguretat desenvoluparan les tasques del programa.
Arran de l’enrenou que ha generat la supressió del projecte, la conselleria s’ha esforçat a enviar un missatge de tranquil·litat. El secretari general d’Interior, Xavier Gibert, va insistir que la decisió és un pas endavant. «No té sentit mantenir-lo com un programa, sinó que s’ha de fer un pas més i incorporar la lluita contra la violència masclista com una política permanent», va dir Gibert, que va insistir: «L’important no és la denominació, sinó els continguts i les accions».
A més a més, va garantir que es mantenen els llocs de treball del programa, amb excepció del de la directora. Gibert va destacar com una novetat l’adscripció d’aquestes polítiques a la Secretaria de Seguretat. Tot i això, des que el programa es va crear, el 2007, ja estava adscrit a aquest òrgan.
La seva supressió ha estat interpretada per l’anterior equip d’Interior com «un pas enrere». «A l’eliminar el programa envien el missatge que rebaixen de rang aquesta lluita i que deixa de ser una prioritat», va comentar Alba Garcia, la que fins fa dues setmanes era la directora de l’organisme.
«Aquest tipus de projectes necessiten que algú els encapçali. En aquest cas, jo tenia rang de subdirectora general i podia parlar de tu a tu amb els responsables de la policia i d’altres departaments. Ara que han suprimit el càrrec i han decidit no posar ningú al meu lloc, ¿qui farà aquesta tasca? ¿El secretari, que té mil assumptes?», va dir Garcia, que va destacar que el Govern basc ha creat una direcció general.
El programa, amb un pressupost de 90.000 euros, s’encarregava de fixar una estratègia comuna en la lluita contra aquest flagell. Així, gràcies a aquesta entitat, es va aconseguir que totes les comissaries dels Mossos tinguessin una unitat d’atenció a la víctima. A més a més, va donar formació a 5.200 mossos, policies locals i aspirants.
Des del programa es va posar en marxa la primera macroenquesta de la Conselleria d’Interior sobre la violència masclista, un sondeig telefònic realitzat a 14.000 dones i 1.500 homes que va oferir una dada alarmant: una de cada quatre dones catalanes ha estat agredida en algun moment de la seva vida.
La decisió d’Interior ha generat reaccions diverses. Per un costat, advocades com Montse Fernández Garrido, històrica defensora dels drets de les dones, pronostiquen que la decisió «suposarà diluir el programa». Garrido creu que aquesta decisió està impulsada per la voluntat de CiU de «modificar tot el que ha fet el tripartit». I adverteix: «El que no té nom no existeix. És el que ha passat amb el Ministeri d’Igualtat, que ha acabat diluït».
Fonts de l’anterior Govern adverteixen que la clau d’aquesta decisió radica en si es mantenen les funcions que desenvolupava l’actual programa. S’haurà de veure també, afegeixen, si segueixen els projectes que contra aquest fenomen es portaven a terme en cada conselleria.
Paquita Verdejo, magistrada del Jutjat número 2 de Violència de Gènere de Barcelona, expressa «prudència i confiança». Prudència per «veure si es compleix el contingut» que es portava a terme. I confiança, perquè «mentre la política segueixi implicada en aquesta lluita, l’organigrama és el menys important». Pilar Núñez, responsable d’Infància i Família de l’entitat Intress, que porta a terme programes de protecció a víctimes de violència, creu que «s’ha de donar un vot de confiança al Govern».








