Latifah, una nena Indonèsia de 14 anys, va ser acusada d’adulteri per la policia local quan va anar a denunciar que havia estat violada.
Louisa, una jove de Burkina Faso, va ser insultada i bufetejada mentre donava a llum en un hospital local.
A la Marta, una treballadora domèstica indonèsia de 30 anys, li van negar anticonceptius en un centre de salut de Jakarta perquè encara no havia tingut fills.
Elena, una nena de 10 anys violada per un sacerdot a Nicaragua, va patir pressions perquè guardés silenci i no denunciés l’abús abans que el violador fos per fi processat i condemnat a 30 anys de presó.
Els noms d’aquestes dones són ficticis, però les seves històries mostren les conseqüències de l’arrelada discriminació que pateixen milions de dones i nenes d’arreu del món, simplement per la seva gènere.
Segons organitzacions de drets humans, Amnistia Internacional entre elles, quan les dones i les nenes no tenen serveis de salut efectius i d’informació sobre ells, les conseqüències són sovint catastròfiques. En molts països, la manca d’autonomia i capacitat decisòria sol constituir un impediment addicional per les dones i les nenes.
L’ONU ha denunciat recentment que cada dia moren al voltant de 800 dones per causes relacionades amb l’embaràs i el part, i que, per cadascuna d’elles, altres 20 suporten patiment durant tota la vida com a conseqüència de lesions, infeccions, malalties o discapacitats derivades de l’embaràs, el part o avortaments practicats en condicions de risc.
“De Indonèsia a Perú, de Sierra Leone a Estats Units, milions de dones i nenes paguen amb la seva vida les polítiques de salut fallides, l’atenció insuficient, i les lleis discriminatòries. Moltes pateixen discriminació i violència en les seves famílies i comunitats, amb poca o cap esperança d’obtenir justícia o rebre suport dels seus governs “, ha afirmat Marianne Mollmann, assessora general de política d’Amnistia Internacional.
Font: Amnista Internacional
