El Tribunal Constitucional (TC) considera que les agressions en l’àmbit de la parella suposen un dany major, i per tant una condemna superior, quan l’agressor és home, ja que actua dins d’un context de desigualtat.
El Tribunal Constitucional considera que «una agressió suposa un dany major en la víctima quan l’agressor actua d’acord amb una pauta cultural -la desigualtat en l’àmbit de la parella- generadora de greus danys a les víctimes i dota així conscient i objectivament el seu comportament d’un efecte afegit als propis de l’ús de la violència en un altre context».
Per això, suposa una major lesivitat per a la víctima, «perquè la consolidació de la discriminació agressiva de l’home cap a la dona en l’àmbit de la parella afegeix un efecte intimidatori a la conducta, que restringeix les possibilitats d’actuació lliure de la víctima».
En una sentència del ple, amb data 22 de juliol, el TC rebutja la qüestió d’inconstitucionalitat, plantejada per la titular del Jutjat número 2 d’Albacete, de l’article 148.4 del Codi Penal, perquè estima incompatible amb el principi d’igualtat i discriminatori per a l’home imposar una condemna superior si ell és l’autor de les lesions produïdes en l’àmbit de la parella.
Aquest article estableix que les «lesions previstes en l’apartat 1 de l’article anterior podran ser castigades amb la pena de presó de dos a cinc anys, en funció del resultat causat i el risc produït … si la víctima fos o hagués estat dona, o estigués o hagués estat lligada a l’autor per anàloga relació d’afectivitat, fins i tot sense convivència».
El Constitucional determina que la major gravetat de la pena no vindria donada exclusivament per l’existència d’una relació de parella, sinó perquè hi hagi «una particular gravetat de la conducta», deixant en mans del tribunal la condemna final.
En el seu recurs davant el TC, el Jutjat recorda que la pena seria més lleu, de sis mesos a tres anys, si fos la dona l’autora de l’agressió sobre l’home.
A més, planteja el Jutjat d’Albacete que aquest article vulnera el dret a la presumpció d’innocència i el principi de culpabilitat, «en presumir, sense possibilitat de prova en contra, que tota acció lesiva de l’home cap a la dona té una finalitat discriminatòria, raó que justificaria la major gravetat de la conducta».
En aquesta sentència, el Constitucional insisteix que aquesta diferència «la sustenta el legislador en la seva voluntat de sancionar més unes agressions que entén que són més greus i més reprotxables socialment» perquè es produeixen en un context de desigualtat en l’àmbit de les relacions de parella.
Recorda que l’article del Codi Penal «té com a finalitat principal prevenir les agressions que en l’àmbit de la parella es produeixen com a manifestació del domini de l’home sobre la dona en aquest context» i combatre «l’origen d’un abominable tipus de violència que es genera en un context de desigualtat «.
«És palmària la legitimitat constitucional de la finalitat de la llei, i en concret del precepte penal ara qüestionat, i la suficiència al respecte de les raons aportades pel legislador», estableix el TC.
