Els bisbes han de «cooperar» amb les autoritats civils en els casos d’abusos que hagin estat comesos per clergues sobre menors i presentar denúncia penal. Aquest és un dels aspectes indicats en una carta enviada pel Vaticà a tots els prelats del món amb els criteris a seguir perquè cada conferència episcopal elabori, abans d’un any, un manual que comprengui «procediments clars i coordinats en el tractament dels casos d’abusos».
Benet XVI posa així punt final a les diferents decisions, a vegades fins i tot enfrontades, que han pres els bisbes, i que fins ara han comprès el silenci, el trasllat de l’acusat i, poques vegades, una denúncia penal.
Exactament, el text afirma que els bisbes han de «cooperar amb les autoritats civils» i «complir les prescripcions de les lleis civils». «L’abús sexual de menors no és només un delicte canònic, sinó també un crim perseguit per l’autoritat civil», assenyala el document.
Tenint en compte que cada país té lleis penals diferents, el Vaticà ha previst que cada conferència episcopal confeccioni una guia local, que s’ha de complementar amb les normes universals de l’Església.
Segons el cardenal William Levada, titular de la Congregació per a la Fe, que és qui firma la carta, els bisbes i els superiors d’ordes religiosos són els primers responsables de les diligències prèvies i davant d’una denúncia tenen l’obligació de prendre les primeres mesures i comunicar el cas a Roma perquè la Congregació pugui «acompanyar» el bisbe.
La imposició d’una «pena perpètua» eclesiàstica, com pot ser la transferència a l’estat laic, «requereix un procés judicial» que necessita la intervenció de Roma.
Entre les directrius que han estat difoses hi figura l’«atenció prioritària a víctimes i familiars» i «la formació dels futurs sacerdots». La instrucció recorda la necessitat de tractar l’acusat segons el dret. «Al rebre la denúncia – escriu Levada – els bisbes hauran d’assegurar que [els presumptes agressors] siguin tractats segons la disciplina canònica i civil, respectant els drets de totes les parts». Entre ells, «la presumpció d’innocència, fins a prova contrària». I si l’acusat resulta innocent, «es farà tot el que sigui necessari per restablir la seva bona fama».
«La persona que denunciï ha de ser tractada amb respecte» i, si ha donat a conèixer la vexació en confessió, «té dret a exigir que el seu nom no sigui comunicat al religiós denunciat». A més a més, «la investigació ha de ser realitzada amb respecte al principi de la confidencialitat i de la bona fama de les persones», de manera que si «no hi ha greus raons en contra, el clergue ha de ser informat de les acusacions, i se li ha de donar l’oportunitat de respondre».
