Paral·lelament les sol·licituds han disminuït un 33%
Els responsables del TSJPV consideren que el sistema funciona «raonablement bé»
Bilbao. El nombre de dones que sol·liciten una ordre de protecció ha descendit un 33% en tres anys, passant de les 1.651 peticions de 2004 a les 1.110 l’any passat. Paral·lelament ha augmentat el nombre d’ordres denegades pels jutges, del 28% al 35%. El president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, Fernando Ruiz Piñeiro, va evitar valorar la disminució del nombre de dones que decideix sol·licitar mesures cautelars contra les seves parelles o ex parelles al considerar que existeixen «múltiples causes» per a explicar la reducció.
Entre elles, va citar que «pot ser que es donin menys suposats» i que, «a poc a poc, s’ha anat restringint el nombre de situacions de violència de gènere tractades en els jutjats» després d’estabilitzar-se l’aplicació de la Llei Integral de la Violència de Gènere, que va entrar en vigor fa dos anys i mig. No obstant això, el nombre de dones assassinades es manté constant. L’any passat, dues dones van morir en la CAPV per violència de gènere, una d’elles en Barakaldo, apunyalada per la seva parella, que després es va suïcidar, i la segona en Basauri, acoltellada pel seu espòs.
En la presentació de la memòria judicial de 2006, que va tenir lloc ahir a Bilbao, els periodistes van preguntar al president de l’alt tribunal per la polèmica actuació del jutge que va denegar les mesures cautelars a Asunción Villalba, la dona assassinada per la seva parella en *Gasteiz a principis de juny. Sobre la decisió del jutge de denegar les ordres de protecció i no actuar d’ofici, Piñeiro va indicar que moltes vegades els magistrats disposen de «poc temps» a l’hora de prendre una decisió que requereixen «tranquil·litat i totes les dades possibles sobre la taula».
Va assegurar que les informacions entre Policia i Justícia fluctuen amb «fluïdesa», encara que va matisar que en aquesta «llarga cadena» en la qual intervenen moltes persones «qualsevol error pot fer fallar al sistema» i va concloure que, en general, el sistema funciona «raonablement bé».
Entre les dades de l’extens document, destaca l’escassesa d’actuacions d’ofici que els jutges practiquen a l’hora de sol·licitar mesures de protecció per a una presumpta víctima de violència de gènere. Entre les 251 mesures requerides en un dels principals tribunals de la CAPV, només 4 mesures de protecció es van incoar d’ofici, i finalment només es van adoptar tres.
Prosseguint amb la polèmica del cas de Gasteiz, i després de la temptativa del Govern espanyol d’introduir certes millores en la Llei de Violència de Gènere, el degà dels jutges de Bilbao, Alfonso González-Guija, es va pronunciar a favor d’eliminar la dispensa que obliga a les víctimes a declarar com testimoni contra la seva parella o ex parella. «Retirar la dispensa no és la solució definitiva per a acabar amb les dones assassinades, però si és un dels passos que hem de donar per a una llei integral més efectiva». Tanmateix va recordar que en molts casos la declaració de la víctima és fonamental per a avançar en el procés, sobretot en les denúncies de maltractaments psicològics en les quals no existeix part mèdic ni perits.
En la presentació de la memòria de l’alt tribunal no tot van ser dades i xifres negatives. L’informe constata des de 2002 una tendència a la baixa en l’evolució de la delinqüència. Si aquest any es van incoar 168.310 assumptes penals, les causes han disminuït, lleu però progressivament, fins a les 158.180 registrades el passat any.
En total, els tribunals van tenir un volum de treball que va ascendir a 251.220 casos nous. Paral·lelament es van resoldre altres 246.570 assumptes. Les sales penals són les que tenen més volum de treball (69%), seguides civils (21%), el Social (6%) i el Contenciós-Administratiu (3%). D’entre totes les defuncions registrades en els casos de violència domèstica (que inclou a fills i altres parents), el 70% de les víctimes tenien nacionalitat espanyola i el 85% eren dones.
