El Dia Internacional contra la Violència de Gènere posa en majúscules la necessitat de fer front a aquesta problemàtica que destrossa vides, no només de les víctimes, sinó també dels familiars.
Un total de 54 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des de començament d’any a Espanya, segons les dades del Ministeri de Sanitat, Política i Igualtat. Aquestes dades suposen una reducció respecte a 2010, ja que en aquest període hi va haver 11 víctimes menys. No obstant això, encara hi ha molt per fer ja que d’aquestes 54 víctimes només el 25,9% havia interposat davant les autoritats una denúncia per maltractament.
El 66,7% de les víctimes de violència de gènere eren de nacionalitat espanyola i la seva edat se situava entre els 21 anys i els 50 anys. La Comunitat Autònoma d’Andalusia és la regió en la qual s’han registrat un major nombre de víctimes, ja que des de començament d’any han mort 13 dones, el que suposa el 24,1% de les víctimes.
Més de 4.000 maltractadors presos
D’altrabanda, el nombre de presos el principal delicte és algun dels relacionats amb la violència de gènere ha superat per primera vegada a Espanya la xifra de 4.000, segons les estadístiques d’Institucions Penitenciàries. A 28 d’octubre, data de l’última actualització de la dada, eren exactament 4077.
D’aquesta manera, es confirma el creixement que de manera pràcticament continu ha registrat la xifra de maltractadors reclosos a les presons espanyols. Així, a finals de 2008, el nombre d’interns per agressions masclistes era de 2.615. Un any després, aquesta xifra s’elevava més d’un 50% i se situava en els 3.925. El 2010, però, va patir un lleuger retrocés i l’any va acabar amb 3750 presos. Aquest any ha tornat a pujar, un 8,7%, fins a arribar als 4077. Amb ells, es podrien omplir gairebé tres centres penitenciaris tipus, amb capacitat per a 1.400 reclusos cada un.
Els maltractadors representen avui un 6,7% del total de la població reclusa dependent d’Institucions Penitenciàries (la Generalitat té la competència sobre els centres de Catalunya), composta per 60.735 persones. A aquesta dada se suma un altre també preocupant: de les 9.195 persones que per primera vegada en la seva vida han ingressat a la presó en els últims mesos, 1.051 ho van fer acusats de violència masclista, un 11,4% del total. De fet, aquests delitosson des de fa temps la tercera causa d’ingrés a la presó, només per darrere dels robatoris i el tràfic de drogues.
Les tortuoses arrels de la violència de gènere
En total, vuit de cada deu nois i noies consideren que elles han de complaure el seu nòvio en una relació, davant d’un 21% que manifesta desacord amb aquesta afirmació. “Entre els nois hi ha una major tendència a pensar això, però és cert que les noies no el rebutgen frontalment”, segons la presidenta de l’FMP, Yolanda Besteiro, i la responsable del programa ‘Igualment: prevenció de la violència de gènere en joves immigrants’ de l’organització, Eva López Reusch, l’estudi recull el resultat de 1.396 enquestes realitzades a joves d’entre 14 i 18 anys que estudien secundària a Madrid i Burgos
A més, més del vuitanta per cent dels joves creuen que “el noi ha de protegir a la seva noia” i per a prop del seixanta per cent és “normal” que es donin gelosia en una relació de parella. També està per sobre del 60 per cent la xifra d’enquestats que consideren que una dona es realitza per amor, és a dir, quan té nuvi.
“Desgraciadament, se segueixen reproduint certes idees de caràcter masclista en relació al que ha de ser o no una relació amorosa o el paper de cadascun dels seus membres”, explica l’estudi. No obstant això, s’experimenta “cada vegada més rebuig” a idees que suposin una submissió o un poder evident sobre les noies, com que el nuvi tingui dret a controlar la seva vestimenta.
L’estudi indica a més, que se segueixen reproduint estereotips de gènere tradicionals: preguntats sobre els trets que descriuen als nois ia les noies, la majoria considera que ells són valents i agressius, i elles tendres i comprensives. Per Besteiro, aquesta dada és especialment preocupant, ja que, tenint aquest concepte, una dona suportaria una manifestació violenta de la seva parella per considerar que és “el natural” en el gènere masculí.
De fet, els resultats revelen que entre la joventut hi ha “bastant desconeixement” sobre el que suposa la desigualtat entre sexes en la societat i “només el 21%” la relaciona amb la violència de gènere. En general “mantenen creences errònies”, com reduir el maltractament a “un matrimoni conflictiu”, i reprodueixen “mites” com atribuir-la al consum de drogues i alcohol.
Pel que fa als rols, encara que un 90% contesta sobre el paper que les tasques de la llar s’han de repartir entre tots els membres de la família, el mateix percentatge reconeix que és la mare qui s’encarrega “sobretot” d’aquestes qüestions i la resta de la família “ajuda”.
Aquestes percepcions de l’univers femení i masculí són compartides entre nois i noies ja que, segons ha explicat Besteiro, elles mateixes es veuen limitades per exercir en el futur una sèrie de professions que consideren més pròpies d’homes, com conduir vehicles pesats o ser policia. Ells, per la seva banda, rebutgen el magisteri infantil i la perruqueria, que consideren més propi de dones.
2.600 milions de dones, sense protecció juridica
I pel que fa a la resta del món i malgrat que la violència domèstica està tipificada com a delicte en 125 països, al món hi ha encara 603 milions d’dones que viuen en estats que no la consideren un crim, segons el primer informe mundial de l’agència de Nacions Unides ONU Dones.
A més, encara hi ha més de 2.600 milions de dones que viuen en llocs on la violació marital no està criminalitzada.
L’informe mostra així que, tot i que la violència domèstica està tipificada com a delicte en 125 països, al món hi ha encara 603 milions d’dones que viuen en estats que no la consideren un crim, o que encara hi ha més de 2.600 milions de dones que viuen en llocs on la violació marital tampoc està criminalitzada.
Les dones segueixen discriminades en bona part del món malgrat els avenços que la igualtat de gènere ha signat recentment en diversos fronts i nombrosos països, segons el primer informe mundial de l’ONU Dones.
“Massa sovint les dones pateixen injustícies, violència i desigualtat a casa seva i treballs”, diu l’informe de l’agència de Nacions Unides encarregada de vetllar per la igualtat de gènere, que lamenta la persistència d’aquesta realitat, tot i que molts països han canviat i les seves lleis per combatre-la.
El treball d’ONU Dones, el primer des de la posada en marxa d’aquesta agència a principis d’any, demana als Governs del món que prenguin “mesures urgents” per acabar “amb les injustícies que fan que les dones segueixin sent més pobres i menys poderoses que els homes en tots els països del món “.
“Amb la meitat de la població mundial en joc, les conclusions d’aquest informe són una poderosa crida a l’acció”, indica la directora executiva de l’agència, la xilena Michelle Bachelet, per qui “una igualtat completa suposa que la dona sigui igual que l’home davant la llei, a casa i treball i en l’esfera pública “.
Font: EFE, CadenaSER, La Vanguardia i Público