¿A què es deu l’increment dels assassinats masclistes?
És difícil determinar-ho perquè no hi ha indicadors que ens expliquin per què es produeix aquest augment tan concentrat en el temps. A més a més, la majoria de les últimes víctimes no es van informar als serveis d’atenció i, per tant, no hi havia un diagnòstic que pogués fer preveure el perill existent. De totes maneres, som conscients que encara hi ha una situació de violència oculta que no s’ha pogut diagnosticar.
¿Hi influeixen les informacions que apareixen als mitjans de comunicació? ¿Hi ha agressors que actuen per mimetisme?
La informació i la col·laboració dels mitjans de comunicació és necessària i imprescindible. El problema és que es doni un tractament sensacionalista, d’espectacle. En això hi pot haver efectes mimètics. No m’atreviria a afirmar-ho rotundament, però tenim indicis que la informació espectacle pot influir en aquest mimetisme. Però hi insisteixo, la informació és fonamental.
¿El problema afecta de forma diferent autòctons i immigrants i les diferents classes socials?
No. És un fenomen transversal, encara que hi ha entorns més conscienciats i informats.
Les víctimes de Salt eren molt joves. El problema tampoc s’ha eradicat entre la joventut.
Per això s’han posat en marxa programes com ara “Talla amb els mals rotllos” i s’està treballant amb instituts i escoles. És important el paper de tota la comunitat educativa i imprescindible posar a l’agenda de tots que el dret de la llibertat femenina és inalienable.
¿Influeix molt en els joves el que han vist i viscut a casa?
Cada cas és cada cas. Hi ha vegades en què el que es veu a casa marca, però també hi ha una sèrie d’arquetips socials perjudicials (entendre la relació amb l’altre com de dominació) que influeixen sense la necessitat d’haver-los experimentat en l’entorn familiar.
¿La informació és la clau?
És essencial que les dones perdin la por a informar-se, a denunciar i a assistir a programes d’ajuda. N’hi ha moltes que tenen l’autoestima minada i per aquest motiu és bàsic recórrer a aquests programes per treballar l’autoconfiança i sentir-se acompanyades.
¿I la família i els amics?
El seu paper és fonamental. Han d’acompanyar i recolzar aquestes dones perquè facin el pas. A més a més, han de mostrar-los els recursos de què disposen, com ara el telèfon 900 900 120, el 112 i el 016. I ajudar-les a entendre que no tenen per què aguantar cap situació de maltractaments.