El Grup d’Experts en Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha elaborat una guia per aclarir, entre altres assumptes, que la custòdia compartida no cal mai quan hi ha violència masclista i que el «pretès síndrome d’alienació parental (SAP ) «que s’al·lega en alguns casos per aconseguir-la, no té cap base científica.
Aquesta «Guia de criteris per a l’actuació judicial davant de la violència de gènere», que serà presentada aquest dijous davant el Ple del CGPJ, actualitza la editada el 2008 recopilant les novetats en la jurisprudència relativa a aquests assumptes amb objectiu, per una banda, de «servir d’orientació» als jutges i, per un altre, d ‘»eliminar de les actuacions en seu judicial estereotips apresos» sobre el maltractament.
És el cas de la custòdia compartida i el suposat síndrome d’alienació. Fonts del Poder Judicial consultades per Europa Press afirmen que «s’estan colant» sentències en què s’estableix la custòdia compartida dels fills menors d’edat malgrat existir delictes de violència de gènere, sota pretext de protegir el nen de padeder el SAP.
«Serà sempre inviable la custòdia compartida a l’existir violència de gènere, d’acord amb l’article 92.7 del Codi Civil», recorda la guia, per a més, incidir en què el Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre els menors establint que «l’adopció de la guàrdia i custòdia ja no depèn d’informe favorable del fiscal sinó de la valoració que mereixi al jutge l’adequació d’aquesta mesura a l’interès del menor «.
Quant al suposat síndrome, alerta que es tracta d ‘»una preocupant realitat cada vegada més comú», que forma part de les «reaccions» per a la «minimització» de la violència contra les dones. Així, adverteix que acceptar-ho en els procediments de guàrdia i custòdia de menors «suposa sotmetre aquests a una teràpia coactiva i una vulneració dels seus drets per part de les institucions que precisament tenen com a funció protegir-los».
El treball explica als jutges que aquest «recurs» va ser creat per un metge nord-americà el 1985 en el marc d’un litigi per la custòdia dels seus fills. Sosté que la mare aliena l’infant contra el pare en el context de la disputa per la seva tutela i per tant el jutge ha de donar a ell la custòdia i ordenar per a ella un tractament, encara que el seu impulsor «no va proporcionar proves de les seves teories».
«Tot i la difusió i popularització d’aquest pretès síndrome al nostre país, el SAP no ha estat reconegut per cap associació professional ni científica, havent estat rebutjada la seva inclusió en els dos grans sistemes diagnòstics de salut mental utilitzats a tot el món», assenyala el treball del grup d’experts, per incidir que fins i tot l’Associació Americana de Psicologia ha dit que «no hi ha evidència científica que ho avali».
Per als jutges que han elaborat la guia «l’aversió o rebuig dels menors a les visites del progenitor no custodi pot exlicarse sense recórrer a la teoria pseudo científica» del SAP, bé «per l’ansietat normal del menor després de la separació», bé per la «inquietud davant l’absència del progenitor custodi», bé per la «existència d’una violència prèvia per part del pare cap a la mare i els menors».
Els experts del CGPJ en la matèria dediquen un apartat a la credibilitat de la víctima i en ell apunten que els crida l’atenció la gran quantitat de sentències dictades pels jutjats penals i per les seccions especialitzades de les audiències provincials en què es sol associar la credibilitat de la víctima amb el fet que aquesta es trobi en un procés de separació o divorci.
En aquest sentit, el grup recorda que hi ha dades d’estudis especialitzats que permeten concloure que en aquestes situacions es produeix un «increment del risc que la dona pateixi una agressió». «No resulta raonable qüestionar la credibilitat de la denunciant en aquests casos», assegura.
No cal acreditar intent de dominació
També sobre aquest assumpte, la guia es refereix a la fixació del réfimen de visites, estada i comunicació a favor del progenitor no custodi i recorda que la fixació d’aquestes mesures «ha de preservar i garantir la integritat física i psíquica del menor», el que justifica hyicio dels experts, que en els casos en què hi hagi «indicis» de violència de gènere, es requereixi un informe pericial sobre la idoneïtat que els menors tinguin trobades amb el pare.
Un altre dels assumptes que aborda el document és el relatiu a certa «corrent» en Audiències Provincials com la de Castelló, d’exigir que es provi que ha existit ànim de dominar la dona per aplicar el delicte de violència de gènere. Per a la presidenta de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere, Inmaculada Montalbán, «no cal acreditar» aquest aspecte perquè va implícit en el tipus de violència que es tracta, segons ha dit en una entrevista amb Europa Press.
«A la guia s’exposen els diferents corrents i finalment el jutge serà qui decideixi quina doctrina s’aplica tenint en compte també les recents sentències del Tribunal Constitucional i fins i tot el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on s’avala que aquests delictes de violència de gènere el que fan és gravar més en atenció a que aquesta violència s’exerceix en el ámnito de la parella i és manifestació en si mateixa de la desigualtat i la dominació històricament establerta entre homes i dones «, ha assenyalat.
Així mateix, la guia recull altres assumptes, com la jurisprudència del Tribunal Suprem per aclarir que no es pot penar a la víctima que consenti a l’home trencar l’ordre d’allunyament perquè és ell qui ha de respondre davant la Justícia. També recorda que s’exceptuen del dret a no declarar els testimonis per fets esdevinguts després de la ruptura i els casos en què la testimoni estigui personada com a acusació en el procés.
Fonts: LaInformación, ElMundo
