L’escriptora i presidenta de Dones en Xarxa, Gemma Lienas, va ser l’encarragada de començar la taula rodona Les claus invisibles de la violència , en el marc de la Jornada dels Drets Universals als Drets de les Dones, organitzada per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.
Lienas va estar acompanyada per Charo Altable, professora de Pedagogia Terapèutica a un institut valencià i del Màster d’Agents d’Igualtat de la Universitat de València; i per Enrique Díez, professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Lleó.
La ponència de la nostra presidenta, que portava per títol “Desigualtat, germen de tota violència”, va començar amb la definició de sexe i gènere, termes que sovint no s’empreen amb correcció. “El sexe es refereix a diferències purament biològiques, mentre que el gènere recull totes les característiques culturals“, va aclarir l’escriptora. En aquest sentit, Lienas va explicar que les construccions culturals sobre gènere comporten, a més, estereotips i prejudicis. “En tots dos casos són discriminatoris i estan dintre del nostre inconscient. Ens sorpendríem de veure com, fins i tot persones molt sensibilitzades amb la igualtat, encara acumulem estereotips i prejudicis de forma inconscient, com a conseqüència de la cultura que hem assimilat“, va afirmar. “Les lleis han canviat, però les mentalitats, no“, va dir Gemma Lienas per referir-se al patriarcat, encara vigent en la nostra societat. I va afegir: “El patriarcat ha tingut i té el poder al seu costat sempre. Sigui a la ciència, a la política o a la religió“.
Per Lienas, “entre el sexisme hostil i el sexisme subtil, que és el que nega la discrimanció cap a les dones, el segon és el més preocupant”, ja que molts cops, “no només els homes assimilen amb naturalitat conductes sexistes inconscient, sinó que som les pròpies dones les que acabem per sentir-nos inferiors“. En aquest sentit, l’escriptora va ser contundent: “Les dones hem de recuperar la nostra autoestima, i els homes han de replantejar-se la seva masculinitat“. I com a conclusió va afegir que, tot i que s’avança cap a un camí menys discriminatori, “les desigualtats encara persisteixen, però costa més veure-les. Mentre n’hi hagi, hi haurà violència de gènere, per això, cal educar en la igualtat“.
La segona exposició de la taula rodona, “Otros modelos amorosos” va anar a càrrec de Charo Altable, que va afirmar que cal “deixar de banda el mite de l’amor romàntic, perquè l’amor no mata, sinó certes maneres d’entendre l’amor“. Així mateix, la professora va explicar que l’imaginari, basat en aquest mite, junt amb el context familiar i els models socials, són els factors que influeixen en el sentiment d’inferioritat de moltes noies i dones, i fins i tot en l’acceptament de la violència de gènere. “És imprescindible la recuperació de l’autoestima de les noies i dones maltractades. He vist molts casos de noies estupendes, estudioses, intel·ligents amb una gran autoestima que s’han enfonsat pel comentari d’un noi“. “Molts cops les noies o dones intenten agradar als nois o homes i si no ho aconsegueixen, es culpen. I així els nois o homes estan guanyant control sobre les noies o dones“, va afegir Altable.
La idealització romàntica de l’amor és molt perillosa, ja que “convida a la fusió total d’espais, sobretot la neutralització dels femenins en benefici dels homes” . La moda, el cinema i la música en tenen molta responsabilitat. “No són les cançons de Bebe les que agraden a les adolescents, sinó les que diuen ‘No puc vire sense tu’“.
Per la seva part, el professor de Comunicació Intercultural de la Universitat de Lleó, Enrique Díez, va tancar la taula rodona amb una amena explicació sobre el sexisme als videojocs. La xerrada, basada en un estudi de més de 50 videojocs i més de 6.000 enquestes, va servir per posar de manifest com els videojocs reprodueixen estereotips sexistes i es basen en la cultura del patriarcat. “No és d’extranyar, si pensem que la indústria del videojoc està feta per i per a homes. Només hi ha 4 dones a tota Espanya que dissenyen videojocs, per tant no és cap sorpresa que els biotips que venen a representar personatges femenins estinguin basats en els desitjos dels homes“.
Per il·lustrar la seva ponència, Díez va mostrar el tràiler del viodeojoc més venut a Espanya, The Sims , un simulador social on els jugadors i jugadores poden crear personatges amb les seves vides personals, laborals, etc. Els menys de 5 minuts de presentació del video eren plens de tòpics sexistes, però assimilats per home si moltes dones. “Està clar que aquest joc, com ja va dir el seu creador, és el més fidel reproductor del capitalisme patriarcal“, va afirmar Díez.
