Participo com a conferenciant en un congrés sobre violència de gènere celebrat a Santiago de Compostel.la. El lema del cartell que l’anuncia és E ti, qué opinas dos malos tratos as mulleres?. “E ti” es refereix als homes, és clar.
Observo el públic, molt nombrós: unes 300 persones pel cap baix. Totes dones, menys quinze homes. No sembla que els senyors s’interessin gaire pel tema. Sense massa perspicàcia es pot suposar quina seria la resposta masculina: “Eu non opino”. Mentre l’imagino, Jorge Corsi, un especialista vingut de Buenos Aires, explica que quan es parla de maltractaments de gènere només se’n visualitza les víctimes, les dones, però que cal posar el focus damunt dels qui els provoquen, els homes, perquè surtin de la zona d’ombra que els protegeix.
Algú una mica ximple podria pensar que els homes, pel fet de ser- ho, són genèticament violents. Però no és així. Resulta que, mentre que l’agressivitat és innata, la violència s’aprèn. L’agressivitat és un mecanisme de supervivència que ens ha per- mès defensar-nos dels predadors i obtenir menjar. La violència, en canvi, és el resultat d’unes idees instal.lades al nostre cervell al llarg dels segles. Segons Corsi, l’agressivitat és un estat (puntual) d’ira en un context conflictiu. La violència, en canvi, és un procés (sostingut) de control i domini.
En el cas de la de gènere, la vio- lència és el resultat d’unes idees discriminatòries cap a les dones, conscients o no, sumades a un poder real –tinc més força– o simbòlic –sóc el cap de família (?!)–. El paradigma més vistós i menys freqüent és el de qualsevol de les més de 70 dones mortes a mans de la seva parella en el que va d’any. La resta d’exemples del menyspreu cap a les dones són molt subtils, tant, que molta gent ni els percep. Posem-ne un del món literari: molts homes mostren la seva superioritat qualificant de “literatura femenina” allò que escrivim les dones. La producció literària d’ells, en canvi, és literatura i prou. Amb majúscules i amb vocació universal.
Mentre no es faci un esforç per superar vells clixés de discriminació ancorats en el nostre inconscient serà impossible eradicar la violència de gènere.