La secció cinquena de l’Audiència Provincial de València ha imposat 17 anys de presó per a un home, guàrdia civil, acusat de matar la seva dona de 14 trets al setembre de 2009 a la localitat valenciana d’Utiel. Un jurat popular va considerar a aquest home, per unanimitat, culpable d’un delicte d’assassinat.
En concret, el tribunal valencià fixa aquesta pena de presó per un delicte d’assassinat amb la circumstància agreujant de parentiu i l’atenuant de confessió. Així mateix, el condemna a indemnitzar els pares de la víctima amb 100.000 euros en total, i el germà amb 12.000 euros. No obstant això, considera que l’Estat no ha de ser responsable civil subsidiari ja que considera que quan l’home va cometre el crim no actuava en l’exercici dels seus càrrecs o funcions – agent -, sinó que estava fora de servei, al domicili conjugal.
L’home, que respon a les inicials JACC, va reconèixer durant el judici l’assassinat però va assegurar que no va sentir els trets i que es va quedar “sorprès” i “espantat” pel que va passar. També va afirmar que en aquest moment estava “ofuscat” i que era com si estigués cec, perquè ni tan sols veia la víctima mentre li estava disparant.
L’home i la víctima van mantenir una relació de festeig durant sis anys, i van estar casats vuit. Residien en un habitatge, propietat dels pares d’ella, a la localitat d’Utiel. L’acusat va definir durant el judici seu matrimoni com “normal, com qualsevol parella”, i va explicar que tenien discussions “normals” però sense violència física.
El dia 7 de setembre de 2009, sobre les 20.00 hores, quan la dona anava a sortir de casa, el seu marit va sortir darrere perquè no se n’anés. Seguidament, la víctima va tornar a entrar al domicili, va tancar la porta amb clau i va deixar a l’escala a la seva parella, segons consta com provat en la sentència.
L’home va aconseguir trencar la porta i va entrar a la casa. Es va dirigir a la seva habitació, d’on va agafar la seva arma reglamentària, i va tornar a la saleta, lloc on es trobava la seva dona. Davant d’ella, amb la intenció de matar-lo, li va disparar amb l’arma fins a 14 trets. La dona va morir com a conseqüència de les ferides.
L’agent, només disparar la seva dona, va cridar un sergent i un caporal companys seus, i els va dir: ‘He fet una mala passada’; ‘He matat Inma, l’he matat, l’he matat’. Just per aquesta actitud, el tribunal estima la circumstància atenuant de confessió, perquè entén que el fet que fos ell qui confessés la notícia “va haver de simplificar considerablement la instrucció o investigació del delicte”.