MARGARITA Sáenz-Diez Trias
Serón (Almeria), 1962
Coordinador general dels Instituts de Medicina Legal d’Andalusia
Centenars d’articles, llibres, beques, premis. La intensa vida professional de Miguel Lorente s’ha centrat en les anàlisis de l’ADN per a la identificació humana en la investigació criminal, així com en la paternitat i la maternitat. També ha analitzat a fons la violència. Per això col.labora amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a expert en qüestions relacionades amb les agressions a la dona. La seva saviesa serveix per avançar per un camp que encara segueix minat.
— La llei contra la violència domèstica inclou la creació d’unitats que facin una valoració integral de cada cas en el marc dels Instituts de Medicina Legal.
— Aquesta va ser una proposta que vaig aportar a la comissió del Congrés dels Diputats amb la intenció de canviar el que estaven fent els forenses i portar a terme una actuació més completa.
— ¿El que es feia abans no servia?
— Es valorava el resultat de les lesions físiques que presentaven les dones víctimes de violència, que era insuficient. Ara, en les unitats de valoració integral de la violència masclista, el que fem és estudiar les conseqüències físiques i psicològiques tant en les víctimes com en els agressors.
— A aquests els examinen amb lupa.
— L’estudi que fem permet detallar les circumstàncies particulars de cada cas, conèixer les motivacions, els precipitants, les formes d’agressió i les característiques de la violència utilitzada. Així, s’informa els jutjats sobre les mesures que cal adoptar amb les víctimes, la custòdia, la teràpia al maltractador…
— ¿On funcionen aquestes unitats?
— De moment, únicament a Andalusia. Es van posar en marxa fa un any, quan van entrar en funcionament els jutjats de violència domèstica.
— ¿Augmenten els agressors?
— La valoració que estic realitzant, a petició dels jutges, assenyala que n’ha augmentat el nombre de manera significativa en l’últim any. Concretament, ha passat del 0,03% al 20,4% dels casos estudiats en aquestes unitats, una cosa molt significativa. Però també positiva, perquè suposa que les decisions que s’adopten respecte d’ells es fan amb coneixement de causa.
— El perfil es completa.
— La tendència és estudiar i valorar cada vegada més els agressors, una cosa necessària per adoptar les mesures més eficaces per a la protecció de les dones i dels menors, així com per individualitzar la decisió sobre cadascun dels maltractadors.
— ¿S’estendrà la iniciativa andalusa?
— Altres comunitats autònomes han contactat amb nosaltres per desenvolupar el mateix model d’unitats, i possiblement establirem els criteris per a la seva instauració.
— ¿Com és que es donen aquests maltractaments?
— Per mantenir una situació de privilegi en la relació i aconseguir així una actitud de submissió.
— ¿És transversal?
— Els que tenen un nivell social elevat disposen de més mecanismes per camuflar la violència que no pas una persona amb menys recursos socials o culturals. Però, en el terreny individual, la presència d’estressants socials i l’estatus que es vol projectar influeixen en la manera d’exercir la violència.
— ¿D’una manera o altra, aquesta tendència està escrita a l’ADN o és fruit de pautes socials apreses?
— És fruit de pautes socials apreses. És un element cultural, no està en el cromosoma Y. Malgrat que han sigut els portadors d’aquest cromosoma els que han establert una sèrie de pautes patriarcals o androcèntriques, que han permès presentar-se davant la societat com a referència a l’hora de resoldre conflictes.
— ¿Què han de fer les sotmeses?
— Adoptar una posició crítica davant del que no és normal, malgrat que encara s’avanci a les fosques. Estem comprovant com en l’adolescència aquests rols patriarcals, masclistes, es continuen reproduint. Però, a diferència de fa anys, les noies ja tenen elements per rebutjar aquestes actituds.
— ¿Com es recupera els violents?
— És important que no s’intenti presentar el maltractador com un malalt. No ho és. Tampoc com una persona que no sap el que fa. Tot al contrari: l’estratègia de violència és clara, progressiva, repetitiva, per construir i mantenir aquesta posició de domini sobre la dona. La violència és un procés.
— A poc a poc…
— Cap maltractador comença agredint de manera intensa la dona. L’aïlla, talla les seves connexions amb el passat, amb el present, limita les relacions amb els seus amics, amb la seva família, per propiciar que, quan ell augmenti el nivell de violència, a la dona no li resulti fàcil trencar la relació o denunciar-lo
