Els fiscals i jutges de violència de gènere només tenen accés a un informe mèdic forense de valoració urgent del risc en què es troba la víctima en l’1% dels casos en què se’ls demana una ordre de protecció, segons recull la Memòria Anual d’la Fiscalia General de l’Estat amb dades de 2012.
L’informe de la fiscal de sala Coordinadora de Violència sobre la Dona explica que aquest baix percentatge és fruit de la «escassa implantació» del Protocol Mèdic Forense de Valoració Urgent de Risc, una eina que resulta «de gran utilitat» per avaluar el perill objectiu que afronta una dona de cara a acordar mesures de protecció per a ella. Al principi, el protocol anava a generalitzar en els territoris sense competències en Justícia però després es va oferir a totes les comunitats la possibilitat d’adherir. Amb tot, «la implantació no s’ha fet efectiva en la majoria del territori nacional, ni tan sols en les comunitats autònomes en què la competència segueix en mans de l’Estat», explica la Fiscalia.
En concret, a les comunitats autònomes sense competències en Justícia, on hauria d’estar funcionant, «només s’han emès 366 informes» sota aquesta pauta el 2012: 142 a Castella i Lleó, 122 a Extremadura, 11 a Castella-la Manxa, 41 en Múrcia i 50 a les Balears. En aquestes comunitats es van incoar 5.075 ordres de protecció durant aquest mateix any, és a dir, que el fiscal i el jutge «només han explicat en un 7,21% d’aquests procediments amb el dictamen» forense d’avaluació del risc de la víctima, tal i com recull l’informe. «Si la proporció la trobem en relació al total de les sol · licituds d’ordre de protecció tramitades en tot el territori nacional (34.556), àmbit en el qual és factible l’aplicació del Protocol, resulta que la proporció baixa al 1,06%», assenyala l’informe de Fiscalia.
A diferència de la valoració de risc policial, que es basa en un qüestionari amb un percentatge de perillositat, la del protocol mèdic és més completa. «El Forense compta amb una major varietat de fonts d’informació: l’entrevista i exploració de l’agressor, entrevista i exploració de la víctima, diligències judicials i atestat policial complet, documentació mèdica i psiquiàtrica de l’agressor, i fins i tot les entrevistes amb testimonis», apunta .
