L’editorial Grup 5 juntament amb l’Associació per a la convivència Aspacia va organitzar una presentació/diàleg per tractar el problema social de la violència de gènere amb autors i autores de l’obra Perspectives de la violència de gènere així com amb persones expertes en el tema.
Aquesta obra suposa una completa anàlisi del fenomen més enllà de l’àmbit de la parella. En ell, professionals com Soledad Murillo de la Vega, Jesús Pérez Vell, Immaculada Romero Sabater o Ana Escobar Cirurgià, juntament amb altres nou autors i autores, ofereixen reflexions i aborden la violència de gènere des de les seves diverses manifestacions, sempre tenint present la defensa dels drets humans.
Realitzen un tractament específic dels col.lectius més vulnerables i inclouen noves formes d’intervenció, a més de la rehabilitació d’agressors, com a eixos centrals per l’abordatge i l’eradicació de la violència contra les dones.
Durant la presentació, Soledad Murillo de la Vega, professora de Sociologia de la Universitat de Salamanca, va recordar tot el que hi ha darrere de la violència: les relacions asimètriques de poder. «Aquest text fa una demanda a l’autonomia, a aquesta tan difícil de prendre: la moral». Una autonomia que serà impossible d’assolir, segons l’autora, mentre homes i dones «no intercanviem espais».
Incloure el concepte de l’emancipació en el discurs amorós seria com un «antídot», assegurava Murillo qui reconeixia que una relació de parella amb dos projectes singulars és «molt més difícil» a causa que encara «creiem en la simbiosi per sobre de la independència». La professora advertia que cal canviar el nom el discurs de l’amor i del desamor perquè encara té un biaix de gènere: «Seguim sent o putes o boges».
Soledad Murillo desitjava per a la lluita contra la violència de gènere el mateix tractament publicitari que per a la lluita contra els accidents de trànsit. Segons ella, campanyes del tipus No d’una part, ningú té dret a demanar. Compti el que vulgui si li ve de gust i quan li vingui de gust assortirien efecte. «Cal mostrar aquestes parelles igualitàries, feliços en l’autonomia, perquè serveixin de model», sentenciava.
Isabel Tajahuerce, de l’Institut d’Investigacions Feministes de la Universitat Complutense, va fer un repàs per la trajectòria de Murillo qui, entre altres coses, va ocupar el primer càrrec polític en matèria d’igualtat a Espanya, des del qual es va impulsar la Llei Integral contra la Violència de Gènere.
Actualment és integrant del Comitè Antidiscriminació de la Dona a les Nacions Unides, on la lluita contra la violència ocupa un lloc central d’anàlisi. Un «referent», segons Tajahuerce, de qui algú de la Facultat d’Informació va preguntar: «¿Va a venir la noia aquesta?». «La noia aquesta?», s’escandalitzava Tajahuerce qui es va preguntar si, d’haver estat el director d’El País, la pregunta s’hauria formulat de la mateixa manera. «No», responia.
I encara que probablement no hagués intenció en l’interlocutor, com aventurava la investigadora, aquesta anècdota suposa una demostració de la construcció del discurs de l’autoritat al voltant del femení i al masculí.
Tajahuerce acudia a l’educació per lluitar per la igualtat. No obstant això, aquesta via és molt lenta, reconeixia, ja que hauria de començar a nomenar a mares i nenes en els discursos de les escoles, així com començar a ensenyar la història, l’art o la literatura de les dones. És un procés llarg i complicat.
Els mitjans de comunicació, en canvi, gràcies a la seva gran influència poden actuar de manera molt més ràpida. El problema, apuntava Tajahuerce, és que «ho estan fent en la direcció oposada».
