Al mateix temps que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) validava el sistema d’ordres d’allunyament aplicat a Espanya en casos de violència masclista, que obliga els condemnats a complir-fins i tot si la víctima vol reprendre la relació amb el maltractador, la Fiscalia general de l’Estat va incloure en la Memòria de 2010 que va publicar ahir la proposta de flexibilitzar les ordres d’allunyament en casos de maltractament i modificar la llei per impedir que les denunciants s’acullin al seu dret a no declarar en el judici.
La Memòria de 2010 de la Fiscalia General de l’Estat, publicada coincidint amb l’inici de l’any judicial, posa de manifest el descens del nombre de dones que van decidir tornar a conviure amb el seu agressor, tot i que sobre aquests pesés una ordre d’allunyament: el percentatge va disminuir del 15,9 per cent el 2009 al 9,4 per cent el 2010.
No obstant això, una de les propostes que fa la Fiscalia passa per la «flexibilització» de la normativa que imposa l’allunyament de forma obligatòria, amb la finalitat d’evitar «trencaments de condemna». La memòria recorda que en els casos amb sentència ferma no hi ha la possibilitat de suspendre la prohibició d’aproximació. A més, interpreta que, en alguns casos, quan la víctima decideix tornar a viure amb el seu agressor perquè no tenen mitjans econòmics que els permetin estar separats, el compliment d’aquest allunyament pot arribar a ser «impossible».
La proposta de fer més flexibles les ordres d’allunyament troba amb la rotunda oposició de les expertes. L’advocada Consuelo Abril, que va ser presidenta de la Comissió de Maltractaments, insisteix: «quan es dicta una ordre d’allunyament, és perquè prèviament hi ha hagut un delicte i perquè hi ha elements de risc per a la vida de les víctimes, per tant, la pena deixa d’estar en mans de les víctimes, no depenen de la seva voluntat, és un delicte públic i l’Estat ha d’actuar com a tal «.
Les ordres d’allunyament han de complir-se perpetuarà el maltractament. «Estem parlant de la vida de les dones, d’una plaga inacceptable», recorda Abril, «hem de ser molt ferms»
Una altra de les propostes de la Fiscalia, dita per diverses institucions jurídiques en altres ocasions, és la de modificar la llei per impedir que les denunciants s’acullin al seu dret a no declarar en el judici, amb la finalitat, en aquest cas, d’evitar absolucions que no haurien de ser-ho.
L’experta recorda que certament la declaració de la víctima és el «element probatori fonamental, si no l’únic» i per això aprova la recomanació de la Fiscalia i manifesta la seva confiança en el testimoni de les víctimes, sempre que es garanteixi que declaren en les condicions idònies «.
El comprensible por a declarar de les víctimes és un dels majors problemes de la lluita contra la violència de gènere, de manera que Abril també recorda que «hem de garantir la seva protecció i entendre que les víctimes de la violència masclista estan acoquinades, atemorides»
Acusacions sense fonament
L’informe de la Fiscalia també posa de manifest que les crítiques a la Llei Integral contra la Violència de Gènere basades en les denúncies falses interposades per «hipotètiques víctimes» per «obtenir privilegis» no tenen fonament. «Cap dels seus emissors aportava cap dada», assegura el document en què es comptabilitzen menys de 30 denúncies falses en dos anys (2009 i 2010), el que suposa menys d’un 0,01 per cent del total de denúncies per maltractament.
El fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, també recorda que l’any passat van morir 73 dones a mans de les seves parelles o exparelles i proposa dur a terme un estudi criminològic sobre els supòsits més greus de violència masclista per «donar la més eficaç resposta penal enfront del maltractador, el perfil no és encara ben conegut «.
