La llei contra les agressions masclistes, que incorpora mesures inèdites per eradicar el maltractament sentimental, complirà al desembre el cinquè aniversari de la seva aprovació. Per això, partits, sindicats, membres de la judicatura i col·lectius de dones van coincidir a assenyalar ahir, dia internacional contra aquest tipus de violència, que es tracta d’un instrument útil perquè ha aconseguit millorar la protecció a les víctimes (aquest any n’han mort 49, 14 menys que el 2008) i endurir el càstig dels maltractadors. No obstant, els experts sol·liciten millores encaminades en diferents direccions, fet que demostra la dificultat d’eradicar una violència que, en paraules de la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, és la «principal mostra de desigualtat entre homes i dones».
D’entrada, una de les principals reclamacions és que la llei s’apliqui de la mateixa manera a tots els jutjats i a tota mena d’agressions en l’àmbit de la parella–vigents o separada–, tenint en compte que una sentència recent de l’Audiència Provincial de Cantàbria ha demostrat que encara hi ha deficiències: la resolució va considerar que l’«enamorament propi d’adolescents no es pot equiparar a la relació de parella que exigeix el codi penal» perquè es pugui parlar de violència masclista.
Els experts consultats critiquen aquest plantejament. «Tan relació de parella és la que mantenen nois de 17 anys com adults de 60. S’estableixen els mateixos mecanismes de dominació», sosté la presidenta de l’associació de juristes Themis, Altamira Gonzalo.
La portaveu de l’observatori de violència masclista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Inmaculada Montalbán, creu que la llei ha donat peu a aquesta situació ja que incorpora un «concepte jurídic indeterminat»: castiga els delictes en l’àmbit matrimonial o en «una relació d’afectivitat anàloga». Per això és partidària que el Tribunal Suprem estableixi doctrina sobre com s’ha d’interpretar aquesta expressió.
«Tenim el problema que encara no es creu la víctima», va denunciar recentment la fiscal delegada contra la violència sobre la dona, Soledad Cazorla, que va argumentar que no es posa en qüestió la versió dels afectats per altres delictes, mentre que les maltractades han de demostrar que el que denuncien és cert.
Per posar-hi remei, els especialistes aposten per incrementar la formació dels jutges i de tots els implicats en l’atenció a les víctimes, a més de conscienciar-les millor del que comporta la seva denúncia, amb l’objectiu d’evitar que després es facin enrere. Les dades del CGPJ indiquen que al voltant d’un 11% de dones retiren la seva denúncia, algunes perquè no es volen separar del seu company sentimental. El 2003, el Govern del PP va imposar la pena obligatòria d’allunyament de la víctima, càstig recorregut davant el Tribunal Constitucional. Per evitar aquesta situació, els juristes volen recuperar el poder de decidir en quins casos és necessari aplicar l’allunyament, sol·licitud que no comparteixen les associacions feministes.
Una altra de les «distorsions» que s’estan produint, en paraules de Montalbán, té a veure amb la dispensa que data del segle XIX i que permet a les dones no declarar contra el seu marit. En la pràctica es tradueix en el fet que moltes no s’atreveixen a ratificar la seva denúncia en el judici i el maltractador acaba sent absolt. Per això, i aquí coincideixen juristes i col·lectius de víctimes, s’ha de buscar una fórmula perquè la primera declaració que la maltractada efectuï davant les parts tingui validesa fins al final. Així mateix, els experts sol·liciten més mitjans per prevenir el maltractament i que se segueixi incidint en l’educació en igualtat per trencar els estereotips que desencadenen la violència.
