La violència contra la dona va causar 2.107 detencions a Barcelona en el 2006, segons dades de la memòria de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Això equival a dir que, cada dia de l’any passat, sis homes van ser arrestats en la ciutat per maltractar a la seva parella. La memòria, a la qual ha tingut accés La Vanguardia, posa sobre el tapet una radiografia del problema, ho analitza i també proposa canvis legals en l’actual legislació, a fi de combatre millor aquesta xacra.
Una primera qüestió que s’esmenta és que la llei que tracta específicament la matèria ha suposat un important avanç per a les víctimes. No obstant això, l’efecte del agravamiento dels delictes de violència sexista sembla que no acoquina als maltratadores, i la memòria assenyala que «no ha tingut un important efecte dissuasori sobre els agressors, ja que no només no han disminuït el nombre de denúncies, sinó que no són pocs els supòsits que l’agressor torna a reincidir».
La dada que descriu la situació són aquests sis detinguts diaris a Barcelona. A aquestes 2.107 persones que van ser dutes als jutjats especials cal unir tots aquells que van ser citats a declarar en relació amb diligències relacionades amb aquests delictes. La memòria afegeix que, segons consta en els registres de fiscalia, durant el 2006 han entrat 8.471 causes penals en els tres jutjats especialitzats de Barcelona i altres 2.324 civils. D’entre les penals, el 85% es va iniciar per maltractament ocasional, i solament el 9% per violència física o psíquica greu i periòdica.
En aquest mateix any han estat jutjades 2.208 causes, amb 1.436 sentències condemnatòries i 772 absolutorias. Aquest elevat nombre d’exoneracions es deu a les retractaciones de les víctimes o que es van acollir al seu dret a no declarar contra el seu cònjuge. D’entre les condemnes, un 90% va dur aparellades penes de presó, i un 10%, treballs en benefici de la comunitat. La major part dels agressors està entre els 30 i 40 anys, però fins i tot ja hi ha casos en nois de 20 anys, causats per «la falta de control d’impulsos i per un baix grau de tolerància a la frustració».
Destaca l’important percentatge d’estrangers implicats en aquests delictes, de fins a 60 nacionalitats distintes, doncs un 44% de les víctimes no són espanyoles, com tampoc el 42% dels agressors. En aquest àmbit, la violència és més habitual en cap de setmana i associada al consum d’alcohol. La memòria denuncia la falta de mitjans i reclama més fiscals especialitzats, però també descriu que, «amb freqüència», en els jutjats no hi ha «efectius policials suficients per al trasllat i custòdia de detinguts», el que retarda tots els tràmits. En el text també es fan suggeriments cara a millorar la lluita contra la violència domèstica. Una d’elles és la necessitat d’instaurar un jutjat de guàrdia específic, doncs fora de l’horari laboral són desviats a la guàrdia normal, amb les distorsions que això causa.
A més, es reclama un torn d’advocats d’ofici específic per a la matèria. També s’advoca per dues modificacions legals: excloure la dispensa de la dona a declarar contra la seva parella, per a evitar processos que s’avorten en judici, i modificar l’obligatorietat de la pena d’allunyament i incomunicació, deixant-la només per als casos greus, doncs no són poques les vegades que s’adopta quan no ho demana ni la víctima i a més existeix encara una convivència de parella.
Finalment, destacar que la fiscalia recalca la necessitat que els agressors siguin sotmesos a programes de rehabilitació, perquè si no, al complir la pena, l’agressor «continuarà exercint la seva violència amb la mateixa o altra víctima».
