Tots els ambulatoris de Osakidetza tindran el 2013 un professional format específicament per atendre les maltractades
Una de cada tres dones agredides a Euskadi és menor de 30 anys.
Dones que acudeixen amb freqüència al metge per motius diferents i aparentment inconnexos, que tenen moltes baixes laborals, que es mostren nervioses en les consultes, que porten roba inapropiada per a les estacions de l’any, en un intent d’ocultar lesions, amb marques en els avantbraços i que pateixen insomni, són alguns dels signes d’alarma que el programa d’Osakidetza Zaindu (Tenir cura) busca mostrar als professionals sanitaris com a símptoma que una dona, que segons les últimes dades són cada vegada més joves, està sent víctima de violència de gènere.
Conscient que la violència que s’exerceix contra les dones és un greu problema de Salut Pública, Osakidetza va posar en marxa fa dos anys la iniciativa Zaindu amb l’objectiu de millorar la detecció precoç de casos de maltractament en les consultes d’atenció primària d’Euskadi.
En aquest període, els facultatius de primària i dels serveis d’Urgències han detectat més de 1.000 casos d’aquesta xacra social, de forma majoritària (640 casos) a través de les Urgències. Aquest any, i fins aquest mateix mes de novembre, el Servei Basc de Salut comptabilitza només en els centres de salut 270 casos, 10 més que en tot 2010.
«L’ideal seria que igual que es tracta la diabetis o la hipertensió també fóssim capaços d’abordar la violència de gènere. És complicat perquè en aquesta patologia no comptem amb paràmetres de mesura, però la percepció que tinguin els professionals d’aquesta violència és molt important per a la detecció precoç de les víctimes «, explica Txus Ziarrusta, coordinadora del programa d’Osakidetza.
Sanitaris de referència
De moment, entre 2010 i 2011 ja s’han format 200 professionals de referència. Aquests saben la manera de realitzar de forma adequada una entrevista clínica a una dona agredida. «Han estat en contacte amb experts en serveis socials i també de l’àrea judicial perquè es familiaritzin amb les vies pels quals travessa una maltractada quan decideix demanar ajuda o denunciar la seva situació», afegeix Txus Ziarrusta, amb una àmplia trajectòria en polítiques de lluita contra aquesta xacra social.
En aquesta línia, Osakidetza s’ha marcat com a objectiu que per l’any 2013 tots els centres de salut d’Euskadi comptin, almenys, amb un professional sanitari de referència format específicament per a tractar aquestes víctimes de la violència sexista, així com assessorar als metges i infermeres que descobreixin entre els seus pacients a una dona que podria trobar-se en aquesta situació. I és que la majoria de les dones que van al metge no compten motu propi l’infern en què viuen. «El professional ha de tenir les habilitats per preguntar de manera indirecta aspectes de la seva vida que li permetin fer el diagnòstic de maltractament. Si noten que els serveis sanitaris sospiten el drama, algunes no volin. El que cal aconseguir és mantenir la relació amb la dona, no que desaparegui. D’aquí la importància de la formació dels sanitaris «, recalca la coordinadora del grup de treball interdisciplinar.
La lluita contra aquesta violència figura com a línia estratègica d’actuació d’Osakidetza. De fet, la història clínica de cada pacient ja recull els casos o els indicis de maltractament. Les històries tenen una pestanya a través de la qual es poden indicar les sospites que la pacient està sent víctima d’agressions, però també ofereix l’oportunitat que els metges incloguin detalls importants sobre el context que envolta a la pacient, observacions sobre la seva parella, la situació dels seus fills i altres detalls
