«La violència masclista no és un problema de les dones, sinó un problema per a elles; és un problema dels homes, que l’exerceixen per mantenir l’ordre de gènere, la toleren i la legitimen amb més freqüència», escriu Luis Bonino al seu treball Hombres y violencia de género. Només el 20% de les denúncies contra aquestes agressions les fan els homes. El 80%, les dones.
Aquesta reacció tan desigual és la conseqüència d’una percepció diferent davant del mateix fet. De moment, detectar la importància del compromís masculí és cosa només d’una minoria d’homes. La primera manifestació d’homes contra la violència masclista va tenir lloc a Sevilla, el 2006. La iniciativa, que aquest any s’ha transformat en rotllanes d’homes, surt de col·lectius, com ara Ahige, que treballen per una nova identitat masculina i reclamen el final del silenci dels homes davant de l’admesa violència de gènere.
I NCIDIR EN LA construcció d’una nova masculinitat, descarregada del domini sobre la dona, no pot ser un fet agafat a la lleugera i menyspreat pels homes que, d’altra banda, mostren una oberta disposició a enterrar altres patrons de comportament de la seva vida personal, afectiva i professional. No n’hi ha prou de dir «no sóc un maltractador» o «no sóc masclista».
Acabar amb aquesta violència reclama dels homes passar a l’acció, treballar per transformar la seva pròpia identitat, que els té atrapats en una mística viril en què es troba arrelada la violència d’alta o baixa intensitat. El fet de ser home, la virilitat, pintat a terra amb un guix per separar els poderosos dels febles, remet a una societat en desequilibri, coixa de la identitat de persona. Sobretot, el fet de ser home amb el recurs de la violència com a forma de marcar el territori dels escollits.
La resposta social al problema tampoc aconseguirà l’aïllament desitjable de l’agressor només amb l’acció de les organitzacions, les administracions i les dones. Com a amos del poder, adquirit des del naixement pel fet de ser homes, poden reorganitzar l’espai públic per dir les coses pel seu nom, exercir l’autocrítica i insuflar els valors positius d’una societat igualitària. Com que són pares, germans, fills i amics, el seu silenci davant de l’exercici de la força encara fa més mal.
En aquest sentit treballen aquests col·lectius per a qui el terreny familiar és el cap de pont per guanyar la batalla contra l’abús, com a part de la violència, i els nois joves, la millor inversió en el mercat de futurs de la igualtat.
En mans de tots ells també queda el rebuig a la multitud d’accions diàries que el costum fa caure en l’oblit, però que representen una agressió per a les dones i que, segons Luis Bonino, «queden ignorades, invisibilitzades i, per això mateix, poc investigades». La violència masclista, que ha causat 65 morts a Espanya des de començaments d’any, no és un fet sorgit del no-res. El procés, la cadència de gestos, de paraules, i també de silencis, acaben posant el punyal a la mà de l’assassí. Aquest individu no pot ser, de cap manera, un noi normal emparat per altres homes moguts per l’esperit gregari. La violència de gènere parla de nosaltres com una societat malalta, incapaç d’eradicar un mal: ¿majoritari, tolerat?
SOTA EL LEMA El silenci ens fa còmplices, els homes per la igualtat proclamen: «Esperem contribuir a un canvi social. Volem un món en què els homes contemplem el problema de la violència exercida sobre les dones com un assumpte propi, en què hem d’implicar-nos sense reserves» . Aquest no és precisament el moment de repartir virtuts pacificadores i antiviolentes a les dones, però sí que és evident que una societat sense violència és una societat capaç de dirimir les seves diferències amb la paraula. Ja que la violència masclista és un problema dels homes, convindria que fossin ells els primers a pronunciar-s’hi en contra, d’una manera alta i clara. A les manifestacions que hi ha convocades per al dia 25 de novembre, per exemple.
Les víctimes de la violència tenen cara femenina. El 57% de les víctimes dels delictes són dones, el 89% quan es tracta de delictes contra la llibertat sexual i el 84% quan s’atempta contra la llibertat.
