
Les associacions de dones Themis i Fundación Mujeres consideren «adequat» que el ‘segon violador de l’Eixample’, Alejandro Martínez Singul, sigui vigilat després que va ser posat en llibertat abans d’ahir a França en haver complert la seva pena, en espera d’un nou judici el pròxim 16 d’abril a Barcelona, si bé alerten del perill que «torni a reincidir«.
En aquest sentit, des de l’associació de dones Themis, la seva presidenta, Altamira Gonzalo, creu que, «tal com diu el seu psiquiatre i la fiscalia«, el violador «no s’ha reinserit, tot i els anys que va complir de presó«. Per aquesta raó, valora que «hi ha moltes possibilitats que torni a reincidir com cada vegada que ha tingut un permís penitenciari«.
Tot i això, considera que «el que es farà, la llibertat vigilada per part de la policia, és una mesura adequada perquè limita la seva llibertat, però tendeix a assegurar la de la resta de les persones i evitar que delinqueixi abans de ser jutjat un altre cop«.
«En aquest tipus de delinqüents la seva reinserció és especialment difícil, ja que són delictes que no responen a necessitats que es puguin cobrir«, explica Gonzalo. En el cas concret del ‘segon violador de l’Eixample’, adverteix que «sembla que no existeix una possibilitat que es rehabiliti, ja que 16 anys són molts com perquè si una persona es pot rehabilitar es pugui saber«.
Per aquesta raó, en aquest cas, creu que «el que cal fer és intentar evitar amb tots els mitjans que l’Estat de Dret té que torni a delinquir i faci mal a més víctimes«.
Des de la Fundación Mujeres comparteixen aquesta anàlisi. «Des del punt de vista de la seguretat ciutadana és raonable establir una vigilància no invasiva«, valora el seu portaveu, Marisa Soleto, que fa especial èmfasi que «haurien de buscar-se solucions de llarg abast, que no responguin només a l’emergència«, si bé aclareix que no sap «quines són«.
«El que està demostrat és que les pràctiques que apliquen per a la reinserció d’aquest tipus de delinqüents tenen una taxa d’èxit molt baixa«, considera. «És evident que la pena té com a finalitat la reinserció, però quan no s’aconsegueix, alguna cosa caldrà pensar perquè les conseqüències d’aquest fracàs no les paguin les víctimes. Tenim un problema amb aquest tipus de casos«, conclou.







