Per Liset Salgado
En aquest precís instant qualsevol dona podria ser víctima de la violència a Mèxic, on amb total impunitat el masclisme apunta el seu lleig rostre per advertir que la condició de gènere no representa el més mínim privilegi.
D’acord amb dades de la Procuraduría General de la República, cada 15 minuts una dona mexicana és agredida en el seu entorn familiar i anualment moren en fets violents més de 1.800, amb un promig diari de cinc defuncions.
Segons la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH), Mèxic està entre les 15 nacions del món amb més homicidis dolosos contra dones, i els territoris amb majors índexs són els estats de Mèxic, Oaxaca, Guerrero, Chihuahua i Quintana Rosego.
La presidenta de la CNDH, María Eugenia Díez, va plantejar recentment la necessitat de prioritzar ajustaments legislatius i les polítiques públiques en els tres poders de la Unió, a fi de garantir l’eradicació de la violència de gènere.
Díez va precisar que més de la meitat de les dones mexicanes ha estat víctima de la violència, si més no una vegada en la seva vida, factor que representa un 40 per cent dels delictes comesos en contra de l’anomenat sexe feble.
Va considerar que Mèxic, tot i prendre part de la Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència Contra la Dona, efectuada en Belen, Brasil, el 9 de juny de 1994, encara té pendent aquesta matèria.
Referent a això, va assenyalar que aquí han crescut en més de mil per cent els assassinats a dones i, per a sustentar-lo, va esmentar el cas dels més de 400 feminicidis comesos des de 1993 en Ciutat Juárez, situada al nord de l’estat de Chihuahua.
Va emfatitzar que la societat exigeix inculcar més valors i enfortir la família per acabar amb la violència, però per a això, urgeix transformar els programes educatius oficials.
La violència de gènere arriba avui al 67 per cent de les dones mexicanes de 15 anys o més, segons la recent publicada Enquesta Nacional sobre la Dinàmica de les Relacions en les Llars (ENDIREH) 2006.
El sondeig va ser presentat al juny pel president de l’Institut Nacional d’Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), Gilberto Calvillo, qui va assenyalar que les mexicanes en violència de parella, comunitària, familiar, patrimonial, escolar i laboral.
Tenint en compte aquesta realitat, la titular de l’Institut Nacional de Dones, Rocío García, va assenyalar a la fi de juny que l’equitat de gènere és aquí una prioritat perquè mentre existeixin obstacles per a la dona, el progrés nacional es veurà afectat.
García va cridar a adoptar la igualtat de gènere com eix rector de plans, programes i accions que reconeguin a les dones, no només com subjectes demandants de serveis i benestar social, sinó com una força ciutadana co-gestora del desenvolupament.
Va alertar que encara que els percentatges varien en cada entitat federativa, els nivells són alts i el que més preocupa és que les dones assumeixen la seva condició de subordinació i discriminació com una cosa natural i inevitable.
Indígenes: en doble risc
En el context de l’enfrontament al crim organitzat per part de l’actual govern amb l’ocupació de l’Exèrcit, es considera que les dones indígenes enfronten les conseqüències de la militarització del país, al crear-se un clima d’inseguretat i intimidació.
Analistes consideren que les forces armades utilitzen la violència sexual com arma de desmobilització política d’un govern patriarcal que, emparat en la seva guerra contra el narcotràfic, desenvolupa una croada no declarada contra el moviment indígena.
Els experts sostenen que davant la creixent embranzida participativa de les dones en el país, el nou colonialisme governamental intenta sembrar el terror i intimidar per mitjà de violència sexual.
Citen els casos documentats de violacions contra diverses dones, incloses menors, per part de les tropes encarregades de tasques de seguretat pública en tot el país, com part del combat a la narcodelinqüència.
Els estudiosos estimen que existeix doble cara per a enfrontar l’assumpte, doncs si bé el Congrés va aprovar al febrer passat una de les lleis contra la violència de gènere més avançades d’Amèrica Llatina tipificant el delicte de feminicidi, els abusos continuen.
Atemptats a la integritat física, violacions, tortures i detencions arbitràries, conten entre les denúncies documentades com excessos contra les prerrogatives individuals de les dones per part dels uniformats.
L’autora és Corresponsal de Premsa Llatina a Mèxic.
