El 61% de les usuàries del servei de teleassistència viuen a les comarques de Barcelona La prestació és gratuïta, però només poden accedir-hi víctimes amb ordre de protecció i que no conviuen amb l’agressor
Laura Nicolás
El telèfon mòbil per a víctimes de la violència de gènere s’estén i actualment prop de mig miler de dones són usuàries d’aquest servei gratuït de teleassistència que, gràcies al localitzador GPS que incorpora l’aparell, permet a les forces de seguretat saber exactament on està la víctima quan s’activa l’alarma.
Els serveis socials municipals són els que s’encarreguen de gestionar les peticions d’aquestes dones, que per accedir a un mòbil d’emergència han de disposar d’una ordre de protecció i no conviure amb la persona acusada dels mals tractes.
L’Ajuntament de Lleida va ser el primer que el febrer del 2005 es va acollir a aquesta iniciativa impulsada per l’Imserso i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que a Catalunya gestiona la Creu Roja. Des de llavors, les víctimes de la violència de gènere que es beneficien del servei s’havien elevat fins a 454 a principis d’agost.
La majoria de les usuàries viuen a l’àrea de Barcelona (278) mentre que a Tarragona superen des del mes de juny el centenar (112). A Girona hi ha 47 dones maltractades amb mòbil d’emergència i a Lleida 17.
Un dels 55 ajuntaments que ofereix el servei a les comarques de Barcelona a través de la Diputació és el de Badalona. Puri Leal, cap del servei d’atenció territorial del municipi, explica que inicialment les víctimes es mostren reticents “perquè pensen que és un aparell identificatiu, però és un mòbil com qualsevol altre”. El primer telèfon a una usuària badalonina es va lliurar al maig del 2005, ara són 22 dones.
La majoria d’aquestes víctimes han superat el circuit d’habitatge d’acollida però tant si resideixen en el mateix barri del maltractador com lluny d’ell “tenen por, perquè pensen que l’agressor les pot anar a buscar”, destaca Leal. Habitualment no es registren gaire incidències per situacions de perill i la majoria de trucades són demanant atenció psicosocial “en moments d’angoixa”.