En els cinc mesos i pocs dies que van d’any, 32 dones han estat assassinades a Espanya a mans de les seves parelles o ex-parelles. Aquesta xifra esgarrifosa suposa 10 víctimes més que l’any passat per les mateixes dates i quatre més que el 2008.
La setmana passada, amb 5 dones mortes (dues d’elles a Salt en dos crims), va ser una de les sis pitjors des del 2003, any a partir del qual hi ha estadístiques fiables de violència sexista. I l’abril passat, amb 9 assassinades, va ser un dels mesos més tràgics dels quals es té notícia.
Al mateix temps que els assassinats masclistes repunten greument, està caient en picat el nombre de dones que recorren a l’Administració a la recerca d’ajuda. Només 5 de les 32 víctimes mortals d’aquest any (el 15,6%, deu punts menys que el 2009 i el percentatge més baix des que el 2006 les estadístiques van començar a recollir aquesta dada) havien denunciat el seu agressor, i tot i així una de les cinc va retirar posteriorment la demanda.
Pel que fa al perfil dels maltractadors, si l’any passat es van disparar les alarmes per l’augment del nombre de víctimes joves, que tenien parelles que repetien els patrons masclistes dels seus pares, aquest any l’estadística dels assassinats recorda que la xacra de la violència sexista segueix molt arrelada entre les persones de mitjana edat.
Al Ministeri d’Igualtat creix la preocupació per l’augment de casos de víctimes de més de 41 anys, que feia anys que convivien amb els seus agressors, cosa que demostra que han patit els cops durant lustres, en silenci o compartint el seu secret amb un cercle molt petit i íntim.
Moltes d’aquestes dones han suportat maltractaments durant anys, cada vegada més cruels, i al final han estat assassinades quan han decidit divorciar-se. La meitat de les 32 víctimes mortals d’aquest any eren de més de 41 anys, davant del 42% de l’any passat. I dues de cada tres seguien convivint amb el maltractador, una proporció una mica més elevada que el 2009.
L’estadística d’aquest any engega a rodar les esperances despertades en el passat, el primer que va registrar un descens considerable d’assassinats després de la posada en marxa de la llei integral contra la violència masclista.
Igualtat atribueix el rebot criminal a un conjunt de factors que hi poden haver influït, però considera molt difícil precisar la causa exacta que porta un home a segar la vida de la seva parella. Entre aquests factors, els responsables ministerials citen l’efecte imitació o l’efecte pas a l’acció. És el cas de l’home que decideix cometre l’assassinat al tenir notícia d’un altre i que, en ocasions, fins i tot intenta copiar la manera d’actuar.
Aquest any, al voltant del 70% dels assassinats s’han produït els dos dies immediatament següents a un homicidi anterior. Un estudi de la Universitat d’Alacant apunta que les notícies relacionades amb crims sexistes augmenten entre un 32% i 42% les possibilitats que es cometi un nou assassinat.
En segon lloc i en contraposició amb el factor anterior, l’evolució positiva registrada l’any passat pot haver causat, segons Igualtat, que algunes maltractades pensin que el problema té una solució senzilla i posposin la petició d’ajuda.
Un altre factor que subratlla el ministeri és la polèmica generada després de les denúncies d’alguns jutges i associacions d’homes que certes dones presenten falses denúncies de maltractament contra les seves parelles per obtenir beneficis en els processos de separació. S’ha qüestionat tant el testimoni de les víctimes, afirma Igualtat, que aquestes no recorren a la justícia perquè pensen que ningú les creurà.
Les trucades al 016 revelen que més d’un 40% de les dones que recorren a aquest telèfon d’ajuda manifesten que han viscut més de 10 anys amb el seu agressor.
