A hores d’ara del 2011, quan la xifra d’assassinats de dones supera la xifra registrada l’any anterior, ha d’enfrontar-se un nou fracàs. Sense posar en dubte el desig d’acabar amb aquesta xacra que s’expressa en les campanyes i estratègies oficials per fer front a la violència de gènere, hem de qüestionar-les i, sobretot, s’han d’adoptar altres mesures que a curt i a llarg termini serveixin per avançar en un aspecte fonamental: la conscienciació social.
La nostra societat segueix mantenint en aquest assumpte una postura de desafecció, indiferència, quan no tolerància: tot i les desenes de mortes cada any, només un 1,5 per cent de la ciutadania espanyola considera que la violència de gènere és un problema social greu i aquest percentatge està compost fonamentalment per dones.
Aquesta xifra s’estremeix per si sola, però unida al 1,9 per cent que considera que la violència masclista és «acceptable en algunes circumstàncies», o al 5,9 per cent que veu acceptables les agressions si tenen lloc en una separació en què l’home és abandonat per la dona, aquesta xifra diu més: precisa l’abisme que haurem de sobrepassar si volem definitivament acabar amb la violència de gènere.
Si no es canvia la perspectiva del tractament de la violència, enfocant-se en la necessitat d’eliminar els patrons de control i poder i ressaltant permanentment la igualtat i la llibertat de les dones, res es va a aconseguir.
Una perspectiva que comparteix el Delegat del Govern per a la violència de gènere, Miguel Lorente, que afirma que l’arrel de la violència masclista és «el control i la no acceptació de la llibertat i l’autonomia de les dones».
«El model de referència per a interpretar la realitat, la societat, és el masculí«, ha explicat en diverses ocasions el delegat del Govern, «són els valors dels homes els pilars del model social».
En aquest context, l’autonomia, la llibertat, l’opinió de les dones, quan no coincideix amb les dels homes, són considerades com «una agressió». Aquest és, segons l’expert, el marc que porta a la «normalització de la violència».
Lorente recorda sempre que en els últims cinc anys el terrorisme etarra ha acabat amb la vida de 12 persones (a Espanya i França) mentre que la violència masclista ha assassinat a 369 dones i, no obstant això, el sentir i la resposta de rebuig cap al terrorisme per part de la societat és molt més gran.
