Fa tres anys que es van posar en marxa els jutjats de Violència contra la Dona, però sembla que l’atenció integral a les víctimes no existeixi. Així ho demostren els casos de Sylvina, la dona assassinada pel seu ex-marit a Alovera (Guadalajara), després de passar dos anys als jutjats, que ni tan sols el reconeixien com a maltractador.
Des que va entrar en vigor la Llei contra la Violència de Gènere, només s’han creat 83 jutjats especialitzats (menys d’un 20% de tots els que tramiten casos d’agressions a dones). El 80% que resta, 375, són jutjats convencionals que han acabat assumint també la violència de gènere. Però no poden amb ella.
Segons l’òrgan de govern dels jutges, intentar portar els assumptes de violència de gènere i els civils o penals és incompatible a la majoria dels casos.
A més, qualsevol diligència que s’hagi de practicar per protegir una dona maltractada té prioritat sobre qualsevol altre cas. I en el 80% dels jutjats que es dediquen a d’altres matèries civils o penals, això provoca retards. Carregar a un jutjat convencional amb els casos de violència de gènere no funciona.
Gemma Susana Fernández Díaz, la titular del jutjat número 5 de Torrejón de Ardoz encarregada del cas de Sylvina, patia aquesta situació a diari. Va anar a la Junta de Jutges i va detallar la manca de personal i l’excés de treball que suportava el seu jutjat, sobresaturat de causes. Però el Consell Gneral de Poder Judicial no n’ha fet cas. Gemma ha abandonat el jutjat i com ella, molts altres funcionaris de justícia.
Tampoc existeixen fiscals especialitzats excepte en un nombre molt limitat de jutjats, ni un torn específic d’advocats per aquests casos. A més, les ordres de protecció només es tramiten en determinades franges horàries: el 285 dels jutjats només les accepten fins les 13 hores; el 31% fins les 14 i el 33% tanquen a les 15 hores.
