Maria José Barahona i Rosario Carracedo consideren l’explotació sexual una de les manifestacions més crues de la desigualtat de gènere i, en coherència, es mostren del tot contràries a la seva regulació perquè representaria atorgar el consentiment col·lectiu a una pràctica patida, segons l’ONU, per uns cinc milions de dones d’arreu del món.
La prostitució, una pràctica tradicionalment oculta a la sensibilitat pública, ha entrat amb molta força en el debat social. A què ho atribueixen?
–«Per una banda, a l’emergència del comerç sexual, al creixement espectacular del nombre de dones en situació d’explotació sexual, que ha contribuït a fer més visible aquesta modalitat de la violència de gènere. I per l’altra, al fet que en els darrers quinze anys el moviment feminista ha incorporat de forma prioritària aquest debat a la seva agenda política, tot plantejant-lo des de l’òptica de la igualtat/desigualtat entre l’home i la dona i qüestionant un cert estat d’opinió estimulat pel lobby proxeneta favorable a la normalització d’aquestes pràctiques. El debat actual, tal i com està enfocat, des de la dicotomia entre l’abolició i la reglamentació, no hauria estat possible sense el treball i les xarxes constituïdes per les organitzacions de dones del país.»
–Respecte al primer punt, Nacions Unides xifra en cinc milions el nombre de dones –algunes, menors d’edat– explotades sexualment. Es pot explicar també per la creixent feminització de la pobresa?
–«Sí, en el sentit que és la principal causa que fa entrar la dona en prostitució. La immensa majoria de les persones prostituïdes són dones o nenes que pateixen una situació d’exclusió econòmica i social que converteix en cínic l’argument d’una hipotètica opció lliure des d’un punt de vista professional. Aquesta immensa majoria, cal deixar-ho clar, no gaudeixen de llibertat per escollir el seu mode de supervivència, per això la nostra plataforma insta els poders públics a desenvolupar polítiques de prevenció, fent realment efectiva la igualtat d’oportunitats, i de protecció perquè les dones prostituïdes puguin sortir-se’n.»
–De les situacions d’empobriment sempre hi ha qui en treu guanys. Abans s’han referit al lobby proxeneta.
–«No es pot obviar que les bandes que comercien amb dones són realment poderoses i estan molt ben organitzades al voltant d’un negoci tan lucratiu que en el rànquing del delicte internacional s’equipara al tràfic d’armes i a la droga. Un recent estudi canadenc il·lustra l’autèntica dimensió del mercat de la carn –i utilitzem termes tan crus amb tota consciència i voluntat de sensibilitzar–: al sud-est asiàtic i en només una dècada s’han consumit 32 milions de dones. Però no cal anar a l’Àsia per conèixer aquesta realitat: Espanya es troba actualment entre els set primers països de destinació del turisme sexual.»
–La seva posició és absolutament contrària a la regularització. Per què?
–«Entenem que regular la prostitució entra en contradicció amb el principi d’igualtat entre homes i dones, i representa tant com legitimar la violència de gènere. Una societat que regula la prostitució, en el fons està organitzant el mercat de la carn i atorgant de forma col·lectiva el seu consentiment envers aquesta duríssima manifestació de la desigualtat. A fi de comptes, es tracta de tenir clar en quin model de societat volem viure i actuar en coherència. Des de la plataforma lluitem per l’abolició, tot mirant cap a la llei sueca, que després de deu anys de vigència està assolint alguns èxits tot i les dificultats.»
–La llei sueca prohibeix la compra de serveis sexuals i sobretot posa l’accent en el rol de l’home consumidor. És hora que aquest assumeixi la seva responsabilitat?
–«Sí, perquè està clar que l’explotació sexual de les dones no existiria sense la participació dels diners masculins. Si hi ha un tret comú en l’home prostituïdor és el fet que l’empara la seva invisibilitat, en canvi les dones prostituïdes són escrutades en tots els sentits. És fonamental posar al descobert la responsabilitat de l’home.»
–Per què la dona prostituïda no sol despertar sentiments de solidaritat de part d’altres dones?
–«Sobretot per la interiorització del discurs patriarcal dominant que durant segles ha marcat la separació entre dones honestes i deshonestes. En contraposició a aquesta imatge que ens divideix voldríem expressar la idea que la nostra igualtat és un procés col·lectiu que podrem construir si generem llaços de solidaritat entre nosaltres. No necessitem ser personalment colpejades per la parella, mutilades genitalment o prostituïdes per reclamar la universalització dels drets de les dones i el seu accés a la igualtat.»
La professora Maria José Barahona i l’advocada Rosario Carracedo (d’esquerra a dreta en la imatge) formen part de la plataforma estatal d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució, que agrupa unes seixanta entitats.
