Per por, per la pressió de veure davant el seu suposat agressor o per les ganes d’acabar amb un procés traumàtic, el cert és que sis de cada deu dones que denuncia patir maltractaments acaba esfondrant-en el judici i opta per no declarar. Aquesta és la primera conclusió que s’extreu de l’estudi sobre violència de gènere El silenci de les víctimes: una anàlisi jurídica i social, elaborat per la Universitat de Còrdova i l’Institut Andalús de la Dona (IAM) i presentat ahir. L’estudi parteix d’una anàlisi de 500 sentències emeses durant 2010 i 2011.
Aquesta pressió de la dona contribueix a que més de la meitat de les sentències que es dictin acabin sent absolutòries, però no s’ha de ni molt menys a que la denúncia presentada en el seu moment sigui falsa, quedant en entredit la víctima. L’advocada de l’Observatori de la Violència de Gènere, Aurora Genovés, va assegurar que un dels principals motius pel qual la dona no declara és que en el moment del judici el jutge recorda a la víctima que pot acollir al seu dret de no declarar a causa als llaços sentimentals que l’uneixen al supòsit denunciant, tal com s’estableix en l’article 416 del codi d’enjudiciament.
És per això que l’IAM va a elevar a l’Administració una proposta per modificar aquest article del codi en què es tingui en compte el paper de testimoni de la denunciant.
