Una igualtat que, «encara que ha avançat en aquests trenta anys de democràcia», encara no ha assolit superar els anys en els quals el «franquisme va mantenir a les dones» en una situació de «insofrible discriminació».
Aquesta situació, la del franquisme, va incidir el president del Govern gallec en el seu discurs, va obligar a les dones a recorrer el camí de la igualtat soles, encara que a dia d’avui s’ha assolit que «ningú s’atreveixi a qüestionar en veu alta que aquest és el camí a seguir i la batalla que convé guanyar». D’aquesta manera, va explicar, s’ha assolit que aquesta aspiració no sigui només patrimoni femininí, sinó de totes les persones amb sentit de llibertat, justícia i dignitat.
Va tenir, també, un record per a les dones que van patir i pateixen vexacions, humiliacions i maltractaments, i també per aquelles a qui va costar la seva vida la normalitat i l’alliberament.
És per això, i per altres coses, que Touriño va al·ludir que «queda molt per fer», encara que actualment els drets s’estan reforçant amb mesures legals, amb la finalitat d’eliminar els «sostres de vidre» i permetre exercir «els drets de forma efectiva».
En aquest context, va explicar el president de la Xunta, el repte ara és no afirmar la igualtat, «sinó fer-la realitat a la vida quotidiana. Això és, «passar per la igualtat legal» a la «igualtat real» per la qual les dones comptem amb el suport inequívoc del president de la Xunta i de tot el Govern gallec.
Després de comprometre’s a la consecució de la igualtat, Touriño va recordar que el Parlament de Galícia va aprovar recentment alguns textos legals, com la Llei d’Igualtat, que es complementen d’altra banda amb «plans i programes que incideixen en la corresponsabilitat d’homes i dones.
El suport del Govern a favor de la igualtat té, igualment, un objectiu en favor de Galícia, que és no perdre el talent i les capacitats de les dones, la meitat dels seus habitants.
Es van recordar, en l’acte, nom coneguts, menjo Rosalía de Castro o Emilia Marró Bazán, com exemple que Galícia és «una comunitat espanyola on han nascut més dones destacades, en un món completament dominat pel sexe masculí».
No obstant això, la *Véspera do Dia de Galícia pretenia retre homenatge «*ás innombrables *mulleres anònimes, *descoñecidas i *traballadoras» que, dia a dia, «*achegan o *seu grau d’àrea *na realització efectiva dóna *igualdade i dóna *dignidade».
Emilio Pérez Touriño va rebre, de mà d’una de les assistents a aquest esdeveniment, un regal, concretament una fotografia. Es va desplaçar, seguit per les més de 200 dones que van acudir, al lloc on s’anava a celebrar l’esdeveniment, que va començar a ritme de música de la mà d’un quartet. Al primer tema ho va seguir un poema i, després del discurs de Touriño, van procedir a entonar una versió del «Himne gallec». Així va acabar l’acte i va arribar el moment de celebrar, «amb un piscolabis».
