El 50,4% de les morts per violència de gènere es produeïxen durant els tres primers dies després d’un assassinat masclista previ. Aquest és una de les dades que revela un informe del forense Miguel Lorente per a la Junta d’Andalusia i que, al costat d’altres estudis, ha servit de base perquè el Govern es plantegés la necessitat de demanar als mitjans de comunicació un «codi d’autorregulació» sobre les notícies relacionades amb aquesta matèria.
En 2006 van morir 68 dones víctimes de la violència masclista. Si les morts s’haguessin distribuït de forma homogènia al llarg de l’any s’hauria registrat una mort cada 5,3 dies. Però la veritat és que la diferència de temps més freqüent entre un assassinat sexista i altre (el 30,1% dels casos) va ser l’any passat de tot just 24 hores.
L’estudi elaborat per la Direcció general d’Assistència Jurídica a Víctimes de Violència, dependent de la Conselleria de Justícia i Administració Pública de la Junta d’Andalusia, revela certa tendència a l’agrupació de casos en determinats moments. El 38% de les mortes en 2006 (26 de les 68) van morir el mateix dia o un dia després que es difongués altre assassinat d’una dona a mans de la seva parella o ex parella i el 61,9% dels casos es van produir dintre dels tres primers dies després de la difusió d’un previ. L’any passat aquesta acumulació de casos va ser molt més marcada que en anys anteriors. La xifra mitja dels quatre últims anys (de 2003 a 2006) revela que el 50,4% de les morts per violència de gènere es produeïxen dintre dels tres primers dies després d’un cas previ.
El forense Miguel Lorente, autor de l’informe, considera que «no es pot descartar» que la difusió d’un cas «precipiti» en alguns homes «la idea que es venia manejant amb anterioritat», encara que sosté que en l’acumulació de successos intervenen factors molt diversos. «Un home no mata a una dona perquè vegi una notícia. Pot ser que precipiti una decisió que ja havia pres, però això no vol dir que si no hagués vist aquesta informació no hauria matat», assenyala Lorente, qui considera que la difusió dels casos de violència de gènere «ajuda a conscienciar» a la societat, mentre que ocultar-los «no evita morts».
La distribució de morts al llarg de l’any revela altra dada important: encara que cap mes es lliura d’aquesta xacra, a l’agost i nadal es produeïxen més. Segons l’autor de l’informe, no és causal. «Les especials circumstàncies que solen produir-se en aquests períodes tenen una repercussió directa en la relació de parella i en la lectura que fa l’agressor d’elles i actuen com factor afegit en el desencadenament de la violència».
L’informe analitza també les conductes més freqüents en l’agressor després de matar a la víctima. I l’autor troba una dada «preocupant»: estan augmentant els lliuraments voluntaris, una actitud que s’associa amb agressors poc integrats en la societat i «que fan de la seva conducta una espècie de reivindicació». «En la majoria dels casos l’home té planificat lliurar-se, no ho fa per un penediment espontani», assenyala Lorente. Amb tot, l’actitud més habitual després de l’assassinat sexista és el suïcidi (25% dels casos en 2006), una dada que, segons els experts, té un matís positiu perquè indica que l’home adverteix un «rebuig social» a la violència contra la dona.
