Saber detectar en els serveis sanitaris si algú ha estat víctima d’una agressió de la parella i actuar en conseqüència no sempre és fàcil. El Consell General d’Infermeria ha elaborat un protocol i formació adreçats als professionals perquè tinguin les competències per fer-ho correctament. A la demarcació de Tarragona ja hi ha 50 infermeres formades en un primer curs, però el Consell i el Col·legi d’Infermeria, que tutela les actuacions al territori, demanen més coordinació entre administracions i entre institucions perquè el protocol pugui aplicar-se de manera sistemàtica als centres sanitaris, independentment de qui els gestioni.
En els casos de violència contra la parella, «la infermera té una especial rellevància perquè és la primera persona amb qui contacta la dona agredida», assegurava ahir el president del Consell General d’Infermeria, Máximo González, durant la presentació del protocol que han elaborat amb un equip interdisciplinari. Aquest instrument pretén que les infermeres que treballen sobretot als centres d’atenció primària sàpiguen detectar si una dona està sofrint maltractaments, físics o psicològics: «Les infermeres d’urgències n’han après a força de trobar-s’hi», va dir la presidenta del Col·legi d’Infermeria de Tarragona, Olga Sala, però «fins ara no hi havia la manera d’identificar-ho», va afegir-hi González.
Els resultats del protocol i la formació són tangibles: en la prova realitzada a l’hospital de Getafe, s’hi van detectar 60 casos de violència de gènere en un mes i mig d’aplicació, «quatre vegades més que els que s’havien detectat per la via ordinària en tot l’any anterior», va detallar González. El registre que ha d’omplir la infermera per veure si hi ha indicis de violència inclou una valoració de l’aspecte de la dona, el nivell de consciència i alteracions, així com el rol i les relacions que té. El protocol també inclou una valoració de l’acompanyant. Les tècniques s’ensenyen a través de la formació que a la demarcació de Tarragona ja han fet cinquanta infermeres. Aprenen a «aïllar la dona agredida de la seva parella» quan tots dos acudeixen al centre sanitari. I expliquen: «Així, ens guanyem la seva confiança, sabem conservar les proves judicials, s’explica a la dona quin dispositiu pot utilitzar i, sobretot, fem arribar l’informe a les autoritats policials i judicials.»
González va detallar que si aquests casos «no arriben a les autoritats el procés queda a mitges» i per això apel·lava tant a l’obligació jurídica que té la infermera com a la coordinació de les institucions perquè hi hagi «connexió entre el sistema policial i judicial».
