Un total de 60 dones han estat assassinades l’any 2011 per homes amb qui mantenien o havien mantingut una relació sentimental, tretze menys que el 2010, segons les dades oficials. Des del 2003, quan van començar a recollir estadístiques, han mort així 605 dones.
Fins ara, de les 605 dones assassinades només una mitjana del 30 per cent havien presentat denúncia per maltractaments. Aquesta és la dada que el 2011 va revelar un estudi de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere, ja que des del mes d’octubre i amb motiu de les eleccions i el canvi de Govern, Igualtat no facilita estadístiques sobre aquest assumpte. El mateix organisme va concloure que gairebé tots els assassins de dones acaben a la presó complint de mitjana 18 anys de presó.
El 2011 es va donar a conèixer també que el 1,4 per cent de la població espanyola encara justifica la violència de gènere en determinades circumstàncies, que per al 80 per cent dels joves que és raonable és que elles satisfacin els desitjos dels seus nuvis i que vuit de cada deu ciutadans veuen “massa detalls” en les informacions periodístiques sobre aquest assumpte.
L’altra gran estadística que va revelar alguna cosa més sobre la violència de gènere a Espanya ha estat una macroenquesta elaborada pel CIS. Encara que només s’ha difós un avanç de resultats, posa el focus en la situació dels fills petits de les dones maltractades: més de mig milió de menors han estat agredits aquest any i 840.000 estan exposats a la violència contra les seves mares.
Precisament la situació dels nens ha centrat gran part del debat públic sobre la violència masclista aquest any, motivant que el Partit Popular portés en el seu programa electoral una proposta de modificació de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere per incorporar els nens com a subjectes actius de la protecció de la norma. Actualment, estan inclosos en un apartat dedicat a la població “vulnerable” que pateix de forma col · lateral la violència sobre les dones.
A més, el Consell General del Poder Judicial ha vingut demanant que es modifiqui el Codi Penal perquè es pugui aplicar com a pena la retirada de la guàrdia, custòdia o pàtria potestat sobre els fills als homes que maltractin. De fet, un altre estudi difós el 2011 va revelar que la violència de gènere no es té en compte com a factor essencial a l’hora d’assignar la custòdia en un contenciós de divorci.
Una altra de les grans reformes exigides des col · lectius socials és la que persegueix que cap assassí masclista pugui rebre pensió de viduïtat, després de fer públic aquest any que hi ha diversos homes a Espanya cobrant després d’haver assassinat la dona que havia generat aquesta pensió.
També en matèria judicial, les últimes dades disponibles, corresponents al segon trimestre de l’any, llancen un increment del 5,7 per cent en les denúncies per maltractaments, encara que revelen que les renúncies han crescut un 6,2 per cent. Tant la Fiscalia com el CGPJ reclamen canvis en Llei d’enjudiciament criminal per eliminar el dret de dispensa que permet a les víctimes negar-se a declarar contra els seus marits, encara que siguin les seves maltractadors.
Respecte a l’actuació dels jutges, el Tribunal Suprem va sentenciar que la violència de gènere és un motiu raonable per demanar i rebre asil a Espanya i, en un altre error, va fixar que difondre la identitat d’un acusat per maltractaments està justificat, ja que es tracta d’una informació d ‘”especial interès social”.
Font: Europa Press
