Una de cada quatre dones ha patit al llarg de la seva vida una agressió de gènere greu a Catalunya, segons ha revelat la primera enquesta sobre violència masclista que ha elaborat el Departament d’Interior de la Generalitat.
L’estudi, en el qual han participat 14.122 dones i 1.501 homes, adverteix també que més del 80% de les víctimes d’algun comportament delictiu en l’àmbit de la violència de gènere no denuncia l’agressió, i que prop de 70.000 catalanes s’han considerat maltractades durant l’últim any.
En aquest sentit, la directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba García, ha emfatitzat que l’enquesta confirma que les dades policials i judicials sobre violència de gènere són només la “punta de l’iceberg” d’un problema de dimensions molt majors.
De la seva banda, el responsable de victimització d’Interior, el sociòleg Josu Gondra, ha insistit que les dades obtingudes a l’estudi són similars als que es donen en altres països desenvolupats com els Estats Units o Suïssa, cosa que no impedeix que “impressionin molt” xifres com l’1,4% de dones -36.000 catalanes- que durant 2009 van patir atacs d’especial gravetat com violacions i intents de violació, amenaces de mort i agressions físiques i psicològiques.
El sociòleg ha indicat que les exparelles són un dels grups que amb més freqüència incorre en comportaments agressius, i també aquells agressors als quals les dones estan més disposades a denunciar. Per contra, la parella amb la qual es conviu i els familiars pròxims són en ocasions maltractadors als quals la víctima oculta per “por o vergonya”. Gondra ha insistit que l’alt percentatge de dones que no han volgut identificar l’home que les ha agredides podria estar silenciant un ampli volum d’atacs masclistes per part de familiars molt pròxims.
Pel que fa a l’ambient laboral -un dels àmbits que més impacta psicològicament a les víctimes, al costat de la parella-, l’enquesta conclou que al voltant del 4% de les dones estan “clarament discriminades” per raó de sexe. Aquesta xifra inclou les dones que suporten actituds com crítiques malicioses al seu lloc de treball, encàrrecs inadequats, menyspreu o burles personals i maniobres intencionades perquè no puguin desenvolupar la seva labor de forma adequada.
En menys casos, però també en un percentatge destacable, l’enquesta posa de manifest que es produeixen amenaces per no avenir-se a requeriments sexuals de caps o altres empleats -el 0,2% de les enquestades ho ha patit- o insinuacions que s’aconseguiran millores laborals a canvi de favors sexuals -com han assegurat el 0,3% de les dones-.
L’estudi es fixa també en la percepció de la violència masclista a l’espai públic, un àmbit en el qual els atacs a les dones poden provocar por de caminar per determinats llocs i situacions, menyscabant així “un dret fonamental com és la llibertat de moviments”. El 12,2% de les catalanes enquestades afirmen haver patit alguna situació desagradable a la via pública relacionada amb la violència masclista, encara que només el 3,2% d’elles confessa que l’incident els ha causat un impacte psicològic greu.
Es tracta d’un entorn d’agressions “difuses”, ha dictaminat el sociòleg, que inclou comentaris verbals grollers, acostaments excessius, seguiments, i que “en cap moment no s’ha de banalitzar”. “L’existència d’agressivitat en l’ambient, encara que no sigui nítida ni es pugui penalitzar, fa que un nombre extraordinàriament alt de dones no vagi a certs llocs a certes hores, cosa que genera efectes molt lesius”, ha sostingut Gondra.
