El cas del violador de Martorell és una cadena de despropòsits que es remunta al 24 d’octubre del 2002, quan Tomás Pardo va assaltar dues dones a Abrera i Martorell. La primera hi va oposar resistència i, malgrat que va ser colpejada, finalment va poder escapar. La segona no ho va aconseguir. Pardo la va amenaçar amb una navalla i la va portar en cotxe fins a un paratge forestal, on la va lligar a un arbre, la va violar i la va apunyalar al coll abans de llançar-la per un barranc.
La víctima va fer-se la morta per salvar-se i Pardo va ser detingut sis dies després, el 30 d’octubre. El violador va confessar ser l’autor de l’agressió i va ingressar immediatament a la presó. Un jutjat de Martorell va citar a declarar la dona el 4 de desembre i en aquest moment es va produir la primera disfunció. Aquell dia, la van informar del seu dret a exercir l’acusació, però li van desaconsellar recórrer a un advocat perquè «no faria més que enredar-ho tot». Ella va confiar en la tasca de la fiscalia, sense saber que això suposava quedar fora del procediment, i ja no va tornar a tenir notícies del cas fins al novembre del 2004, dos anys després.
Va ser llavors quan la víctima va rebre una trucada de la Guàrdia Civil en què se la informava que Pardo havia quedat lliure en espera de judici i que necessitava protecció, situació que es va allargar tres mesos i mig.
La qüestió és que l’agressor havia passat dos anys en presó provisional i s’havia produït un error a l’hora de demanar-ne la pròrroga fins al màxim de quatre anys. Quan el cas va sortir a la llum pública, la secció segona de l’Audiència de Barcelona i la fiscalia es van acusar mútuament del descuit, ja que el tribunal va negar que hagués rebut una petició de pròrroga que la fiscalia assegurava que havia enviat.
El judici, finalment, es va haver de celebrar d’urgència el desembre del 2004, però el tribunal va trigar gairebé dos mesos a dictar sentència. Tot seguit, la fiscalia va demanar l’ingrés de Pardo a la presó, petició que la sala va acceptar amb l’oposició del president del tribunal.
Durant tot el procediment, la dona es va sentir «desemparada i abandonada per la justícia» i, per això, els seus advocats van interposar una reclamació al Ministeri de Justícia, que va ser rebutjada. Ara, els lletrats han presentat una demanda contra l’Estat en què reclamen 80.000 euros per les greus seqüeles físiques i psíquiques de la víctima. «Ningú ha fet res per ella i, com a mínim, es mereix que la rescabalin», va sentenciar ahir el seu advocat.
