Marta Selva – Presidenta de l’Institut Català de les Dones
Des que ha començat el nou any, dia sí, dia també, ens horroritzem quan llegim als diaris notícies sobre dones assassinades o greument ferides per les seves parelles o exparelles. A simple cop d’ull, sembla que la societat estigui assistint a un «femicidi» organitzat per part d’homes que, per fer valdre els seus desitjos, tenen com a única arma la violència i la mort de qui algun dia, potser, van estimar.
En un context social cada cop més sensibilitzat contra la violència masclista i en el qual les dones van assumint el lideratge de les pròpies vides, la pregunta que segurament moltes persones es fan és: què està passant? En primer lloc hem de considerar que ens estem enfrontant a un fenomen complex i multicausal, que no respecta edats, ni classes socials, ni nivells d’educació, ni procedències geogràfiques ni culturals. Conseqüentment, les respostes no poden ser unívoques i simplistes.
Malgrat tot, sí que hi ha alguna cosa que ens pot donar llum en relació amb la causa primera d’aquest fenomen que és analitzar i conèixer-ne les arrels, profundament inserides en les estructures de les nostres societats. I és que aquesta violència apareix estretament relacionada amb un model de masculinitat que, tot i ser reduccionista i estereotipat, encara és valorat per parts de la societat com a superior i que, tradicionalment, s’ha inculcat als nens per tal de «fer-los homes». I aquest model, que encertadament recull l’avantprojecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista que té el govern de la Generalitat sobre la taula i que serà aprovat i tramès al Parlament de Catalunya les properes setmanes, queda perfectament anomenat amb el concepte «masclisme». Així, el masclisme és el terme que de forma més general defineix el sistema social que empara i justifica les conductes de domini i abús de poder dels homes sobre les dones. Dóna compte, també, com aquesta pretesa superioritat ha estat naturalitzada i, per tant, justificada, a través de tot un conjunt de pautes culturals i socials totalment arrelades a les estructures dominants de les societats.
Expressió devastadora
La violència masclista és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i la llibertat de les dones. Tanmateix, no és casualitat que molts dels assassinats hagin tingut lloc, després, val a dir-ho, de molts episodis d’abusos, quan les dones expressen el seu desig de separar-se o divorciar-se de la seva parella, o bé estan en tràmits de fer-ho. La violència masclista és la resposta més brutal d’un sistema decadent que no aconsegueix acollir la «revolució femenina» que està canviant la societat. Una revolució que va construint un nou ordre simbòlic i està anomenant el vincle i el pacte entre dones i homes, partint de l’existència d’un món habitat per unes i altres i així superar allò que ens fa viure la relació com una oposició jeràrquica.
El canvi de mentalitats i d’imaginari social necessaris per posar fi a aquest fenomen no és, sens dubte, una empresa fàcil i sabem que aquest treball implicarà unes quantes generacions. Posar fi a la vinculació estereotipada de masculinitat i violència és una estratègia que incumbeix tots els homes, no només els que exerceixen pràctiques brutals. L’objectiu no és altre que col·locar la vida en el centre de la cultura i de la política i, per aquest efecte, cal posar atenció en allò que secularment han pensat, dit i fet les dones.
