Al març de 2012, la jove marroquina Amina Filali, de 16 anys, es va suïcidar ingerint un raticida, després d’haver estat obligada a casar-se amb l’home que segons el seu testimoni l’havia violat. El cas va suscitar una indignació general en la societat marroquina i va portar a les autoritats a promoure un canvi en el Codi Penal, que actualment permet el violador eludir l’enjudiciament si es casa amb la víctima. Països com Algèria o Tunísia disposen de normes similars.
Al Marroc, casos tràgics com el d’Amina Filali no són insòlits. En resposta a la reacció social davant aquests fets, el passat mes de gener una Comissió de la cambra alta del Parlament va aprovar una proposta d’esmena d’aquest article, per acabar amb la possibilitat d’evitar la persecució judicial mitjançant el matrimoni. Es tracta d’un pas important, però la reforma ha d’anar més enllà: com exposa un recent informe d’Amnistia Internacional, és necessari modificar altres aspectes de la legislació i la pràctica per protegir les dones i les nenes de tota forma de violència i discriminació .
En paraules de Khadija Ryadi, presidenta de l’Associació Marroquina de Drets Humans, «demanem una reforma de totes les seccions de la llei que són perjudicials per als drets de les dones, com les que afavoreixen l’honor de la família a costa de la dignitat de les dones. »
El Codi Penal del Marroc inclou la violació entre els delictes contra el decòrum o els bons costums. Posa l’èmfasi en la «moralitat» i l’estat civil de la víctima en lloc de en l’atemptat contra la seva integritat corporal. D’aquesta manera, s’estableixen penes de presó superiors si la violació suposa la pèrdua de la virginitat de la víctima i es distingeixen aquells casos en que aquesta és una dona casada. A la pràctica, això suposa establir diferents categories de víctima. La reforma del Codi Penal hauria de servir perquè totes les víctimes rebin el mateix tracte, amb independència que siguin verges o que estiguin casades.
També cal incloure com a delicte la violació dins del matrimoni, amb penes que no han de ser menors que les estipulades quan el violador no està casat amb la víctima. Més que centrar-se en el «honor» o la «respectabilitat» de la dona, s’ha de recalcar en els seus drets com a supervivent de la violència.
La legislació en vigor sanciona als que ocultin una dona casada amb la finalitat de «eludir l’autoritat a la qual està sotmesa legalment», és a dir la del seu marit. A més d’establir una discriminació de la dona en imposar l’autoritat del seu marit, això implica que les organitzacions que ofereixen protecció a les dones víctimes de violència poden ser perseguides.
Un altre aspecte preocupant en l’actual Codi Penal és el fet que es considerin delicte les relacions sexuals mantingudes de mutu acord entre persones no casades, que poden ser castigades amb penes de fins a un any de presó. Aquest tipus de sanció vulnera els drets a la intimitat ia la llibertat d’expressió. A més, pot dissuadir les víctimes de violació de presentar denúncies, en poder ser processades per haver mantingut relacions sexuals fora del matrimoni.
El dret internacional ofereix fórmules adequades per millorar la legislació nacional. En aquest sentit, les autoritats marroquines haurien inspirar-se en l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, la definició de violació va més enllà de la que actualment està vigent al Marroc. Segons el Codi Penal marroquí, una violació és l’acte pel qual «un home té relacions sexuals amb una dona contra la voluntat d’aquesta». La reforma legislativa hauria de servir per incorporar una definició neutral quant a gènere, per protegir totes les víctimes de violació, qualsevol sigui el seu gènere, i s’han de fer altres circumstàncies coercitives més de la violència física, com la intimidació, l’opressió psicològica o l’abús de poder.
(…)
Font: Eldiario.es
