Dones comunicant a la xarxa. Dones referents a la comunicació xarxa, o a les xarxes socials
Cinc dones del món de la comunicació han compartit el darrer espai de la jornada. Carmen Queipo del Llano, directora de marca i comunicació en SEUS, Doris Casares, directora de Comunicació de Medicines for Europe, Virginia Pérez Alonso, sotsdirectora del diari Público, Gemma Muñoz, cofundadora i CEO en El Arte de Medir, i Eva Snijders, Storyteller , coach i change agent, modetant la taula Rosa Matias directora de projectes a Wellcomm.
Totes elles han coincidit en l’important valor que les xarxes socials, especialment Twitter, juguen en les carreres professionals i també en la promoció de marques i productes i, per què, de campanyes concretes. Així, Gemma comenta que va utilitzar la xarxa Twitter per donar-se a conèixer i generar comunitats, i fins i tot generar noves relacions professionals.
Virginia ha argumentat que les xarxes van demostrar la seva gran capacitat durant el moviment 15M, que inicialment no va ser cobert pels mitjans.
Per a Eva, les xarxes van suposar el llançament virtual del terme storytelling, així com la construcció d’una xarxa professional de dones que es dedicaven a això.
En el cas de Doris, el seu blog de viatges (3viajes.com) va resultar clau, en harmònica combinació amb twitter.
La capacitat de la dona comunicadora … en femení?
Carmen ha posat en rellevància que el fet de ser apassionada i curiosa, algú a qui li agrada provar coses noves i arriscar (innovar sense risc és impossible, i la por està relacionat amb la cultura d’evitar l’error, ens recorda) ha estat crucial en la seva carrera.
No obstant això Doris, durant la seva participació, ha plantejat que les xarxes socials estan construïdes per afavorir les actituds «del femení»: la marca personal, l’empremta digital, la capacitat de gestionar i, sobretot, el «comunicar en femení». La seva intervenció ha provocat polèmica entre el públic de la jornada (també entre les persones que la seguien via streaming, com @cicatricestransgenicas) … ¿de veritat «es comunica en femení»? ¿Som les dones especialment empàtiques? ¿Els estils empàtics, durs, amables es vinculen amb el gènere? Unes han opinat que sí, i d’altres, horroritzades, que no.
Per Virgínia, la gestió de les xarxes socials permet tenir una relació més propera amb els usuaris; i també l’autenticitat i l’honestedat.
Gemma, ha destacat la capacitat de créixer, d’evolucionar i d’adaptar-se a les noves formes de la tecnologia de forma ràpida, és a dir, la capacitat d’aprendre de forma contínua.
Finalment, per a Eva hi ha una gran cosa a tenir en compte: en el passat, els models de comunicació estaven basats en el poder (la marca) que comunicava a la ciutadania. Ara, amb les xarxes socials, això s’ha invertit. Twitter es pot comparar amb les Rambla de Barcelona, com deia Trina Millán.
