A la taula 4 va actuar com a moderadora, la qual ha estat la seva coordinadora,
–Joana Barbany, Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Innovació, Comunicació i Govern Obert de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Sota el títol de “Dones que lideren projectes Smart City” es va agrupar un brillant panell de ponents:
–Maria Galindo Directora Internacional de Negocis de Smart City en Doxa Innova & Smart
–Rosa Paradell Smart Cities Innovation Business Unit Manager en i2cat
–Gemma Batlle IT market manager a Eurecat
–Anna Majó, directora d’innovació digital a l’Ajuntament de Barcelona.
Joana va posar a discussió una sèrie de temes i veiem un petit resum de les opinions de les ponents. Podeu veure les intervencions completes en el vídeo que trobareu al final de la crònica.
El primer tema que Joana Barbany va posar sobre la taula va ser el de les similituds entre Smart City i Ciutat Innovadora.
Per a Anna Majo, la innovació estava abans i està per sobre del concepte Smart City, i precisament en forma part. I en aquest sentit Gemma Batllé especifica que a les ciutats hi ha un canvi cultural. Una primera fase d’una smartcity és un canvi cultural de manera de treballar dins dels municipis, de la gestió de la ciutat.
Maria Galindo creu que una ciutat és més o menys innovadora també depenent en com promou aquesta innovació amb el seu entorn, i que la dicotomia entre smart city i ciutat innovadora és una mica també una qüestió terminològica o de màrqueting amb les paraules. L’important és voler transformar les ciutats amb tots els mitjans a la nostra disposició sent la tecnologia “smart” una part d’això, no el tot. Finalment Rosa Paradell ens fa veure l’amplitud dels conceptes Smart City i Ciutat Innovadora.
Pel que fa als reptes de futur que hem de tenir en compte per ser smart cities a mig termini, Anna Majo remarca que Smart City va començar com una cosa de tecnologia i ja és una altra cosa: canvi cultural, social, de gestió … Gemma Batllé remarca la necessitat de saber gestionar les dades. Maria Galindo aposta per ciutats inclusives, segures, però sobretot passa per la política de mobilitat i tots els reptes que van lligats a ella. Energia, mobilitat i Tic són els conceptes que aporta Rosa Paradell a aquest tema.
Joana pregunta si el fet de ser dona fa tenir una visió de l’Smart City diferent que si s’és home. Anna Majo s’adona que el 80% dels llocs de treball al sector TIC s’han ocupat per homes i el model de gestió de les dones pot ser alguna cosa diferent i per això és probable que l’Smart City mes inclusiva pot ser una mica més del món de la dona. Gemma Batllé creu que la Smart City depèn de les persones que lideren els equips directius de les ciutats i en aquest sentit és en el que es pot emmarcar la seva opinió en aquest tema. Maria Galindo considera que la discriminació positiva és necessària perquè les dones entrin a influir en l’Smart City, a partir que hi hagin mes dones en el món Tic, i sobretot com a manera de crear referents per a les dones en el sector. Rosa Paradell remarca que la possible diferència resideix en la formació i és en la formació on s’ha d’incidir per impulsar que hi hagi mes vocacions científiques i tecnològiques en les nenes.
I amb el torn de preguntes on hi va haver polémica pel que fa a aquest últim tema va acabar la taula de les smart cities. No us el perdeu. 🙂