SARA WILLIAMS, XARXA «LAS MUJERES CUENTAN». BARCELONA..
A Catalunya, igual que a la resta de l’Estat espanyol, les dones i les nostres famílies estem condemnades a sobreviure amb les pitjors ajudes, subsidis, prestacions i pensions en la Unió Europea. Ningú dels partits polítics en la campanya electoral a la Generalitat ha compromès els recursos necessaris per equiparar Catalunya a la resta de la Unió Europea, dirigint-se així a aquesta crisis actual –dones que realitzen una doble i triple jornada de treball de cura no remunerat i treballs assalariats mal pagats
Amb la llei de dependència es planteja pagar entre els 300 i els 400 euros mensuals a les curadores –el 83 per cent de les quals són dones de família–. Les dones vídues estan obligades a viure amb sols 435,32 euros malgrat les cotitzacions que van pagar quan vivien els seus marits. Tanmateix, el sou mínim és de 599 euros mensuals (Eurostat: computat en dotze pagues).
El salari mínim també és el més baix de la Unió Europea. És que les dones podem viure amb menys? Mengem menys? El lloguer de les nostres cases és menor?
Per aquests motius hem fet una petició perquè es compleixi un compromís amb les mares i curadores, que reivindica:
a) Una paga de 100 euros mensuals a totes les mares amb filles i fills menors de tres anys, independentment de la seva situació laboral.
b) Que s’estableixi una paga digna a les persones curadores de persones dependents, siguin familiars o no.
L’aportació vital de les dones curadores, i en primer lloc de les mares, a la nostra societat i a l’economia, ens dóna dret a rebre un reconeixement econòmic que reflecteixi el valor d’aquest treball i les habilitats de les treballadores que el realitzen, i que permeti la independència econòmica que ens mereixem i que és imprescindible per combatre la pobresa, la violència i el desequilibri salarial existent entre dones i homes.
