Per primer cop un col·lectiu d’homes farà una campanya a Catalunya a favor de la igualtat d’oportunitats i de drets d’homes i dones i en contra de la violència masclista
MÒNICA BERNABÉ. Barcelona
«Per què tots els ajuntaments destinen els fons per a la igualtat de sexes a les dones i no pas als homes?» La pregunta, de Norman Duncan, no és fútil, tenint en compte que els homes són els que han de canviar, i no pas les dones, per posar fi a la violència masclista i caminar cap a una igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. I això és el que pretenen Norman i altres homes. I, per fer-ho, han començat per ells mateixos.
Des del març –mes femení per antonomàsia per la celebració del Dia de la Dona– del 2003, aquest col·lectiu d’homes es reuneix setmanalment a Barcelona per reflexionar sobre la seva condició masculina. I això què vol dir? «Mirem el nostre interior. Cadascú explica la seva història personal: quina relació va tenir amb el seu pare, quina amb la seva mare –ella es dedicava a fer-ho tot mentre tu no feies res?–, com es va formar com a home, i com eren els homes del seu entorn», explica Norman. I encara més: «Reflexionem sobre la distribució del nostre temps: quant de temps dediquem a la feina, quant als nostres pares i quant als nostres fills. També ens interroguem per què els infants es refereixen sempre a la mare i no pas al pare. I parlem de la salut, la depressió, l’estrès, i el consum de drogues.» Segons Norman, només quan un comença a preocupar per un mateix i a cuidar-se, pot després escoltar els altres. O sigui, pot escoltar-les a elles, les dones, i per extensió, els seus problemes i les reivindicacions.
Ara aquest col·lectiu d’homes –www.homesenbusca.org– vol anar més enllà i farà per primera vegada una campanya a favor dels drets i les oportunitats de les dones, però destinada als homes. Han editat fullets i cartells, i a partir del pròxim dissabte faran exposicions al carrer, xerrades de sensibilització, grups de suport i cursos de formació a favor del diàleg entre sexes. Tot per als homes.
En l’actualitat les persones que formen part d’aquest col·lectiu són homes que «consideren que la violència masclista no va amb ells», diu Norman, «i homes separats o que han tingut algun fracàs laboral». Les edats són molt diverses, dels 27 als 56 anys, i les professions, també: des de professors, a sociòlegs, funcionaris i estudiants. A Barcelona hi ha quatre grups d’homes d’aquesta mena, que es reuneixen periòdicament. En total sumen una quarantena de persones. A Andalusia el col·lectiu té molta més força, i a l’estranger també, sobretot a la Gran Bretanya.
